Escalopa de cartró

“Ells”, com va dir el filòsof que li dolia Espanya, acaben d'inventar l'hamburguesa artificial, de laboratori. Aquesta troballa dels científics de Maastricht m'ha fet pensar en un altre invent, l'escalopa de cartró, que hauria estat engiponada en els primers temps del turisme massiu, és a dir a finals dels seixanta, per algun cuiner de la costa mallorquina o catalana. Fa més de quaranta anys que, essent estudiant, vaig treballar un parell d'estius de recepcionista en un hotel de Calella de la Costa, un establiment on no servien pas les escalopes de cartró que explicaré però que era freqüentat per aquell turisme que les hagués pogut consumir amb total indolència. La mateixa que els produïa saber que en realitat eren a la costa catalana tot i que, quan van contractar les vacances en alguna agència de la conca del Rhur o de Birmingham, els havien assegurat que els enviaven a l'illa de la calma. El cap de cuina de l'hotel de Calella, un gran cuiner quan s'ho podia permetre, en sabia un niu i fou qui em va explicar com s'elaborava l'enginyós artefacte alimentari que, segons em digué, en el ram del turisme industrial era cosa sabuda. Cal disposar d'un tipus de cartró que no sigui ni massa prim, que es desfaria, ni de massa gruix, que no hi hauria manera d'estovar-lo; no cal dir que aquell cartró tan popular de certes capses que presenta una ànima ondulada entre dues fulles exteriors seria inservible: quedaria desfet. Dues o tres hores abans del ranxo, amb unes tisores es retallen peces de la mida i forma que hom vulgui que aparentin les futures escalopes, i es posen en remull en un bany de llet condimentada amb alguns ingredients: espècies, potser emulsionant, tal vegada gelatina. Quan els retalls de cartró s'han amarat convenientment cal procedir com si fossin llesquetes de carn, és a dir, passar-les per pa ratllat, ou, més pa ratllat i a la fregidora... Bé, de les característiques de l'ou que s'usava caldria parlar-ne també, però ara ens distrauríem. Fregides, les escalopes ful acaben prenent el mateix aspecte, textura i sabor que aquelles altres baratetes, primes, ondulades i fosques que sobretot tenen gust d'arrebossat... i sovint de l'oli de la fregidora, massa cremat. Segons el meu amic cuiner, quants milers de menús no es devien confeccionar amb aital material que ni mata ni engreixa! I que, com que la base és de cel·lulosa, devia actuar com l'Activia. Aquestes coses no es feien pas per misantropia: es tractava d'acréixer el marge que deixava el paquet turístic.