Passar per sobre

Parlem de la Via Catalana. Parlem, més ben dit, de la xerrameca política que hem de suportar al voltant de la iniciativa. Parlem de l'afany de protagonisme d'aquests que mantenen en suspens la seva decisió sobre si hi participaran, menyspreant que centenars de milers de persones hi seran sense cap afany de protagonisme. Parlem, és clar, d'aquests que l'han qualificat de convocatòria excloent. Perdem una mica el temps i maregem la perdiu amb ells. Perquè d'aquí a l'11 de Setembre encara falten uns dies i amb alguna cosa ens hem d'entretenir, i perquè la política de veritat ha quedat reduïda a la misèria en què l'han convertit (quasi) tots ells, enfront de l'energia i l'empenta de la iniciativa popular, com ja va passar ara fa un any.

A mi, si volen que els digui la veritat, m'importa molt poc si els integrants del govern seran a la cadena humana. Sempre he pensat que és il·lògic que els que governen vagin a les manifestacions. Als que governen només els exigeixo que es dediquin a governar. Si compleixen això, que per mi és l'únic fonamental, i després volen afegir-se a la cadena humana convocada per l'ANC, doncs benvinguts. Són ben lliures de participar-hi. Però no en faré ni de més ni de menys. Perquè de l'únic que es tracta és de ser un més entre molts. Llavors hi ha els que es fan els interessants. Si cito Duran i Lleida no cal que m'expliqui més, oi? Ara diu o fa dir als seus que el lema de la convocatòria és excloent (que és la manera que tenen els fariseus de no dir que hi estan en contra), perquè és per la independència que separa i no pel dret a decidir que integra i bla, bla, bla... Miri, senyor Duran (senyors Duran que ja sabem de quin peu calcen tots, des d'Unió fins a Ciutadans passant pel PSC, el PP i part d'ICV), sàpiga que vostè fa un any es va sacrificar anant en crosses i el peu embenat a una manifestació que tenia com a lema Catalunya, nou estat d'Europa. Més clar, l'aigua. I que ja comença a ser una mica gran per anar-nos prenent el pèl. I que tot i això, si hi ve se li faran fotografies. Però sàpiga, senyor Duran (i senyors i senyores Navarro, Sánchez Camacho, Herrera, Rivera...), que els temps de marejar la perdiu s'estan acabant i que en aquest país hi ha un moviment que els passarà per sobre. I no amb això del dret a decidir que fan servir de comodí, sinó amb el lema de la cadena humana del dia 11.