L'epidèmia del sobiranisme
Catalunya pateix els primers símptomes d'un epidèmia que amb el temps, no massa, pot provocar uns danys incalculables i irreparables. Aquest és el diagnòstic que deu fer-se més d'un avall de l'Ebre de creure's fil per randa la caverna mediàtica. Ja sigui l'escrita, la radiada o la televisada. Fa unes setmanes un diari culpava el sobiranisme de l'èxode d'immigrants que han abandonat el país en l'últim any. Impagable. Es veu que la crisi i l'atur no hi tenen res a veure. Dies més tard, un flamant conseller d'Economia de la Comunitat de Madrid es vantava que centenars d'empreses, més d'un miler, havien deixat Catalunya ofegades pels elevats impostos del govern sobiranista català. És a dir, que centenars d'empreses han decidit traslladar-se a la Villa y Corte, deixant al carrer milers de treballadors. Vaja, que darrere tot això no hi ha la crisi, sinó l'epidèmia del sobiranisme, que amenaça de destruir la unitat d'Espanya.
A un només li queda l'esperança de pensar que més enllà de l'Ebre hi ha gent amb una mica de senderi i esperit crític per pensar que la cosa no va ben bé així. Que el poble català vol decidir què fer amb el seu futur mitjançant una consulta, sí. Que són molts els que esperen que el final del viatge sigui la independència, també. Però per explicar això no cal mentir tan descaradament, ni manipular el personal. A veure si haurem de llegir que el descens de la població d'abelles a Catalunya és a conseqüència del sobiranisme, com del procés migratori dels bancs de meduses cap a les costes andaluses... O del descens dels incendis i la falta de pluges. Sisplau, siguem seriosos!
