Cinisme

Ha quedat demostrat: la massacre de centenars de milers de persones, a Síria, és una notícia de successos; que hagin mort per armes químiques és un fet importantíssim que fa trontollar l'ordre mundial. Quina decepció, Barak Obama! Ja sé que no es pot tornar a presentar, però aquesta mostra de cinisme majúscul em deprimeix.

I Egipte? La tan trompetejada democràcia, en nom de la qual hi ha qui està disposat a trencar-te el cap i a escampar el teu pervers cervell, ha quedat ben parada. Les regles són aquestes: calen dos partits, només dos (més uns quants que pul·lulin per reforçar eleccions torçades), que pensin gairebé el mateix, que siguin poderosos i rics i que ara guanyi un, ara l'altre; tots dos d'ideologia liberal-centrista-socialdemòcrata-democratacristiana. I anar fent. Si guanya algú que no està en aquesta àrea, no sols es permet sinó que es fomenta la destrucció, la mort i, sobretot, l'assassinat d'un somni.

Mentre passen aquests fets gravíssims al món, les autoritats espanyoles estan preocupades per Gibraltar entre les riotes internacionals. Em pregunto quina d'aquestes tres raons mou un govern a fer el ridícul un cop més: primera, és un avís per a Catalunya (si pel penyal ens enfadem tant, i això que la “pérfida Albión” és a l'altra banda, imagina't què farem amb vosaltres!); segona, és una cortina de fum per salvar la “gallardía” tan tocada d'ençà que Rajoy ocupa el poder i que Bárcenas ha ensenyat les vergonyes del partit; tercera: per pura niciesa.

I no us penseu que només m'indignen les potències internacionals o el govern de Madrid: l'actitud del president de la Patronal, el senyor Joan Rossell, m'ha fet pujar els colors a la cara, perquè el paio no es molesta ni a dissimular l'atracament sense contemplacions a la classe treballadora.

Per cert, no vull acabar sense afegir que l'únic noticiari televisiu que he trobat seriós i competent –sobretot en política internacional– és el de TV3. Si rastreges tots els altres, t'agafa la desesperació de preguntar-te on són els bons periodistes, que se'ns dubte n'hi ha. Tot i que “la teva” ens matxuca cada dia amb les gestes (?) d'un tal Fernando Alonso...