El desorientat amic americà
Potser només es tracta d'una foguerada d'agost verbal però tot és a punt per tal que l'amic americà i tota la colla al darrere acabi embolicant-se de manera proactiva en el conflicte de Síria. Dic de manera proactiva perquè d'abocats de forma implícita hi tenim els EUA i un grapat més d'estats competint per veure qui hi fa més negoci venent petards i qui la té més grossa com a pinxo regional, tot gallejant amb els típics no en tens prous per atacar i pobre de tu si dispares primer, mentre Al-Assad i l'oposició s'esbatussen amb èxit desigual però val a dir que amb intencions força idèntiques.
En el marc d'aquesta trista retòrica de saloon salpebrada de crueltat atàvica, qui menys ganes té de buscar brega jo diria que és el senyor Obama, que no hi té gaire res a guanyar perquè per als seus interessos pot ser pitjor el remei opositor que la malaltia presidencial siriana, i perquè últimament sembla força despistat en l'avaluació de riscos en el gran vesper mediterrani oriental. Els analistes més apocalíptics amb tirada a la jeremiada ja es veuen a la tercera guerra mundial. No cal extreure conclusions precipitades, tot i que aquest conflicte regional en cadena en què la refrescant primavera àrab s'ha transmutat, dos anys després, en estiu infernal, sí que remarca una crisi important: la dels serveis d'intel·ligència americans, potser massa enfeinats tapant degoters. I si un món amb serveis d'intel·ligència pot ser un lloc força desagradable, no vull ni pensar com pot acabar si el que mana perd l'habilitat d'espiar com cal. I si no és això, encara és pitjor i resulta que tot és per animar Wall Street; ja se sap que els taurons d'aquesta mena solen pescar força en aigües embravides.
