Opinió

Bagul d'estiu

Maquetistes egipcis que no jugaven

Al segle XIV un indi fa escultures de sorra per adorar els déus

L'estiu té mol­tes coses efímeres: hi ha amors que duren tot just el que s'allar­guen unes vacan­ces esti­vals, gel que es fon ràpida­ment amb les altes tem­pe­ra­tu­res... fins i tot el recés de les vacan­ces s'escola entre les mans abans que ens n'ado­nem. L'estiu té també el seu propi art, que acos­tuma a morir quan les plat­ges que­den deser­tes a la tar­dor, perquè el temps no con­vida a enfan­gar-se amb sorra molla i aigua de mar. Són els cas­tells de sorra.

Mal­grat que fer cas­tells a la sorra és una pràctica que asso­ciem amb la cana­lla, el cert és que cada cop més ha anat evo­lu­ci­o­nant de diver­ti­ment esti­val a pràctica artística, cosa que té relació amb els seus orígens.

Mal­grat que no hi ha una data històrica con­creta per situar la pri­mera figura de sorra, s'ha cons­ta­tat que els egip­cis feien models a escala amb sorra de les piràmides i de les gegan­ti­nes escul­tu­res a l'aire lliure que cons­truïen en honor dels déus. També s'ha pogut cer­ti­fi­car que al segle XIV el poeta indi Bala­ram Das va crear amb sorra diver­ses figu­res de caire religiós.

Ara bé, la cons­trucció de cas­tells de sorra amb fina­li­tats artísti­ques té l'ori­gen als Estats Units a prin­ci­pis del segle XX, per bé que se'n poden tro­bar ras­tres al llarg de la història als segles XVI i XIX. Un dels pri­mers docu­ments que cer­ti­fi­quen la cre­ació d'una escul­tura de sorra data del 1897 i con­signa el nom del nord-ame­ricà Phi­lip McCord, que va crear amb sorra una figura d'una dona amb un nen a Atlan­tic City, a l'estat de Nova Jer­sey. Segons aquest docu­ment, McCord va fer l'escul­tura per gua­nyar uns quants diners i ho va fer amb prou èxit, perquè a par­tir d'aquell moment va rebre diver­sos encàrrecs per cons­truir més figu­res de sorra a la platja.

Pel que fa a Europa, l'escrip­tor Emory James va publi­car un arti­cle a la premsa en què recull que el 1901 un pro­fes­sor de nom Eugen Bor­mel va cons­truir una escul­tura de sorra a la població de Nor­de­ney, a la costa ale­ma­nya del mar del Nord. Bor­mel, però, no feia cas­tells a la sorra per lucrar-se, perquè tots els diners que reco­llia els donava per a obres de cari­tat.

Ara bé, una de les pri­me­res imat­ges d'un cas­tell de sorra es troba en un lli­bre anglès del 1838 de caire edu­ca­tiu i religiós, on es veu un nen fent un cas­tell de sorra men­tre dis­cu­teix amb el seu mes­tre sobre arqui­tec­tura i les ense­nyan­ces dels antics grecs. Un dels pri­mers con­cur­sos a Europa té lloc el 1900 a Gal·les del Nord i va tenir el patro­cini de la com­pa­nyia lle­tera Bov­ril. Devia anar força bé, perquè poc després una marca de whisky va patro­ci­nar un cer­ta­men simi­lar.

L'eclosió del feno­men té lloc, però, a Califòrnia als anys setanta del segle XX gràcies a Gerry Kirk i Todd Van­der­Pluym, cre­a­dors d'Escul­tors Inter­na­ci­o­nals de Sorra. Van ser els pri­mers a orga­nit­zar equips per fer cas­tells i figu­res a les plat­ges, donant lloc a un nou cor­rent artístic. A par­tir d'aquí comen­cen a orga­nit­zar-se arreu del món com­pe­ti­ci­ons d'escul­tu­res de sorra; una de les més pres­ti­gi­o­ses es fa anu­al­ment a Sid­ney.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.