Navegar sobre un animal difunt

Un d'aquests invents que ens ajuden a passar un estiu més divertit és la barca inflable, malgrat que el menys divertit de tot pot resultar el procés, precisament, per donar volum a la barca. Quan pensem en un bot que s'infla, possiblement el primer que ens ve al cap és la imatge d'un nano no gaire hàbil remant a cor què vols per allunyar-se uns metres de la sorra i de la zona de banyistes, quan l'únic que aconsegueix és donar voltes en cercle. Ara bé, al costat de les més domèstiques, hi ha barques realment espectaculars, com les que es fan servir per baixar els ràpids dels rius a les zones de muntanya.

Val a dir que totes les civilitzacions han fet servir barques inflables. Les primeres eren fetes a base d'odres inflats, els mateixos que utilitzaven per conservar líquids i, fins i tot, segons asseguren alguns historiadors, eren de la mateixa mena que els que s'usaven per fabricar instruments com ara les gaites.

Aquesta mena de barques primigènies no eren de pa sucat amb oli. Els indis del nord del Pacífic les feien servir per caçar balenes. Quan en mataven una, l'envoltaven de les barques flotants i així evitaven que la balena morta s'enfonsés i la podien transportar amb més facilitat. Aquests indis no eren els únics que se les havien enginyat per flotar sobre l'aigua. S'ha documentat que el 880 aC, el rei Assurnasirpal II va ordenar a les forces assíries creuar un riu fent servir pells d'animal inflades. Tanmanteix, a la Xina i al Tibet les dinasties Sung i Ming omplien d'aire pells de cabra per fer-les servir com a embarcacions. Un dels episodis històrics més rellevants protagonitzats per una mena de barca inflable va tenir lloc en temps d'Anníbal. Quan el militar es va exiliar a Roma va portar amb ell els seus elefants, als quals va fer creuar el riu Roine a sobre d'unes plataformes de fusta que flotaven perquè anaven sobre pells de bou inflades. Avui, en certs països del Tercer Món encara es fan servir pells d'animal inflades barrejades amb quitrà.

Caldrà fer un gran salt en la història per trobar barques inflables fetes d'altres materials. El 1800 l'explotació del cautxú –que primer es va fer servir als Estats Units per fer-ne xiclets...– va permetre fer els primers bots de goma. De fet, eren de goma pràcticament pura o làtex, però tenien un defecte: no eren prou resistents i es punxaven amb facilitat.

Es considera el tinent Peter Alexander Halkett el creador de la primera barca inflable artificial. El bot, que disposava d'un orifici per poder ser inflat, va fer el 1844 una travessa de dinou quilòmetres des de Kew fins al pont de Westminster a Anglaterra. La nau de Halkett no es va arribar a comercialitzar, però.

Hauria de ser la indústria militar la que anys després perfeccionaria l'invent a partir del cautxú vulcanitzat, que permetia omplir els bots amb gas a pressió. La primera barca de goma la va idear Charles Macintosh el 1847, pare dels impermeables que porten el seu cognom. Un invent que va propiciar l'aparició del zepelí.