Bagul d'estiu
Una peça puritana per als mariners
Identifiquem que ha arribat l'estiu quan la màniga llarga es transforma en curta i les samarretes entren a formar part del paisatge urbà, per bé que amb el pas dels anys, i sobretot atès el seu ús en el món de l'esport, les samarretes han deixat de ser un producte de temporada per ser utilitzades, en segons quins àmbits, durant pràcticament tot l'any.
La samarreta ha passat tot un procés històric fins que no s'ha convertit en una peça de vestir. Hi ha referències històriques que els treballadors egipcis ja feien servir alguna mena de camisa o samarreta. Els soldats de l'edat mitjana la utilitzaven com una mena de roba interior per evitar el frec amb l'armadura, mentre que els nobles de l'època se la posaven per evitar que la suor taqués els seus vestits.
Tot i aquestes referències, els historiadors coincideixen a situar el naixement de la samarreta com a peça de vestir l'any 1913. Els primers a fer-la servir van ser els membres de la marina dels Estats Units. La peça la portaven els mariners sota de la granota per ocultar el pèl del pit. Inicialment, eren blanques, però els soldats –per evitar-ne la visibilitat– les van tenyir amb tints naturals, com ara el cafè. El material de què estaven fetes era el cotó, cosa que els va fer menys calorosa la vida, perquè fins aleshores portaven vestits de llana. Un cop van tornar de la guerra, les samarretes es van convertir en la peça de roba preferida per anar per casa.
No serà fins a l'any 1930 que companyies americanes, com ara Hanes, Sears o Fruit of the Loom, van començar, primer tímidament, a produir samarretes per al públic en general. Amb tot, durant aquests primers anys, encara era una peça de roba concebuda per anar sota de les camises, en el cas dels homes. En la dècada dels quaranta, apareix la primera samarreta impresa amb el lema “Dew-it whit Dewey”. La samarreta es va estampar per promocionar la campanya a les eleccions a la presidència del governador de Nova York Thomas Dewey.
El món de l'espectacle va ser decisiu en l'extensió social de l'ús de la samarreta. L'actor Clark Gable va ser el primer a fer-ne ostentació a la gran pantalla, i aviat van fer pujar la temperatura altres galants, com ara Brando o Dean, mentre que un jove Elvis Presley feia el mateix.
Els anys seixanta són el moment en què les samarretes deixen definitivament de ser una peça de roba interior per ocupar el lloc que tenen actualment. És el moment que el moviment hippy les adapta com una vestimenta còmoda de portar i econòmica. Una dècada abans, es comencen a gravar les primeres amb aerògraf i lletres de tela, fins que l'any 1959 apareix un material nou, anomenat plastisol, una tinta resistent i elàstica que dóna lloc al naixement de les samarretes tal com les coneixem avui en dia.
És durant els setanta que la demanda es dispara i que s'introdueix també el teixit negre, que revoluciona el mercat. La samarreta es converteix en una icona de la cultura pop, amb imatges tan populars com la de la llengua dels Stones.
