Opinió

Bagul d'estiu

Una peça puritana per als mariners

El primer galant que desperta passions en samarreta és Gable

Iden­ti­fi­quem que ha arri­bat l'estiu quan la màniga llarga es trans­forma en curta i les samar­re­tes entren a for­mar part del pai­satge urbà, per bé que amb el pas dels anys, i sobre­tot atès el seu ús en el món de l'esport, les samar­re­tes han dei­xat de ser un pro­ducte de tem­po­rada per ser uti­lit­za­des, en segons quins àmbits, durant pràcti­ca­ment tot l'any.

La samar­reta ha pas­sat tot un procés històric fins que no s'ha con­ver­tit en una peça de ves­tir. Hi ha referències històriques que els tre­ba­lla­dors egip­cis ja feien ser­vir alguna mena de camisa o samar­reta. Els sol­dats de l'edat mit­jana la uti­lit­za­ven com una mena de roba inte­rior per evi­tar el frec amb l'arma­dura, men­tre que els nobles de l'època se la posa­ven per evi­tar que la suor taqués els seus ves­tits.

Tot i aques­tes referències, els his­to­ri­a­dors coin­ci­dei­xen a situar el nai­xe­ment de la samar­reta com a peça de ves­tir l'any 1913. Els pri­mers a fer-la ser­vir van ser els mem­bres de la marina dels Estats Units. La peça la por­ta­ven els mari­ners sota de la gra­nota per ocul­tar el pèl del pit. Ini­ci­al­ment, eren blan­ques, però els sol­dats –per evi­tar-ne la visi­bi­li­tat– les van tenyir amb tints natu­rals, com ara el cafè. El mate­rial de què esta­ven fetes era el cotó, cosa que els va fer menys calo­rosa la vida, perquè fins ales­ho­res por­ta­ven ves­tits de llana. Un cop van tor­nar de la guerra, les samar­re­tes es van con­ver­tir en la peça de roba pre­fe­rida per anar per casa.

No serà fins a l'any 1930 que com­pa­nyies ame­ri­ca­nes, com ara Hanes, Sears o Fruit of the Loom, van començar, pri­mer tímida­ment, a pro­duir samar­re­tes per al públic en gene­ral. Amb tot, durant aquests pri­mers anys, encara era una peça de roba con­ce­buda per anar sota de les cami­ses, en el cas dels homes. En la dècada dels qua­ranta, apa­reix la pri­mera samar­reta impresa amb el lema “Dew-it whit Dewey”. La samar­reta es va estam­par per pro­mo­ci­o­nar la cam­pa­nya a les elec­ci­ons a la pre­sidència del gover­na­dor de Nova York Tho­mas Dewey.

El món de l'espec­ta­cle va ser deci­siu en l'extensió social de l'ús de la samar­reta. L'actor Clark Gable va ser el pri­mer a fer-ne osten­tació a la gran pan­ta­lla, i aviat van fer pujar la tem­pe­ra­tura altres galants, com ara Brando o Dean, men­tre que un jove Elvis Pres­ley feia el mateix.

Els anys sei­xanta són el moment en què les samar­re­tes dei­xen defi­ni­ti­va­ment de ser una peça de roba inte­rior per ocu­par el lloc que tenen actu­al­ment. És el moment que el movi­ment hippy les adapta com una ves­ti­menta còmoda de por­tar i econòmica. Una dècada abans, es comen­cen a gra­var les pri­me­res amb aerògraf i lle­tres de tela, fins que l'any 1959 apa­reix un mate­rial nou, ano­me­nat plas­ti­sol, una tinta resis­tent i elàstica que dóna lloc al nai­xe­ment de les samar­re­tes tal com les conei­xem avui en dia.

És durant els setanta que la demanda es dis­para i que s'intro­du­eix també el tei­xit negre, que revo­lu­ci­ona el mer­cat. La samar­reta es con­ver­teix en una icona de la cul­tura pop, amb imat­ges tan popu­lars com la de la llen­gua dels Sto­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.