Rèquiem per a una cambra
“Calla, pallasso”; “Fot el camp, inútil”; “Deixa de fer l'idiota”; “Tu sí que saps què és robar.” Aquests no són els estirabots d'un grup de hooligans seguint un partit de futbol a la taverna del barri. Són frases de diputats durant un ple al Congrés. Recorden el famós “Que es fotin” (els aturats) de la popular Andrea Fabra?, o els crits d'“On tens la motxilla?”, que van acabar arrencant un “a la merda” d'una de les persones més íntegres i entranyables que vaig tenir el plaer de conèixer a la carrera de San Jerónimo, José Antonio Labordeta.
Doncs encara que en poques ocasions els mitjans audiovisuals tinguin possibilitats d'enregistrar-ho, la falta de respecte al contrari polític i la manca de sensibilitat social no són fets aïllats a la cambra. I, malgrat que se n'escolten de molt grosses, sovint aquestes desqualificacions tampoc no apareixen reflectides en les actes del Congrés, o bé perquè les taquígrafes que prenen nota dels debats no aconsegueixen identificar-ho o bé perquè prefereixen deixar córrer la batussa i es limiten a recollir que “un diputat pronuncia unes paraules inintel·ligibles”.
És clar que, si el president de la cambra no tingués un tap a l'orella, hauria d'interrompre les sessions molt més del que ja ho fa per cridar l'atenció de l'infractor. La jornada laboral de ses senyories no acabaria mai, i alguns no podrien trepitjar la cambra perquè estarien permanentment amonestats. Perquè hi ha autèntics especialistes en la tècnica de desestabilitzar l'orador de torn. No és estrany que, al llarg d'una intervenció, el portaveu perdi el fil del seu relat en diverses ocasions. I no és perquè no sigui capaç de llegir el guió que porta escrit –avui dia un polític difícilment improvisa un discurs–, sinó perquè li resulta impossible abstraure's del rebombori.
I el pitjor de tot plegat: hem arribat a un punt que, als periodistes que seguim els plens, la cridòria de fons de les bancades d'una i altra banda ja ens sembla d'allò més normal. Forma part del paisatge d'una cambra que fa anys que va iniciar la seva particular crisi d'idees i de valors. Tornarà el setembre i tornaran els debats extemporanis i improductius. Per això també serveix una majoria absoluta! Però, sobretot, els hooligans tornaran a ocupar els seus escons.
