El darrer, que apagui el llum

Ho ha dit el secre­tari d'acció política del PSC, a qui se suposa auto­ri­tat per fer-ho: al par­tit sobra gent i és l'hora que aquests aga­fin la porta i es que­din fora. El diri­gent polític té clar el dret a exis­tir del par­tit, una orga­nit­zació en què no es poden sumar pomes i peres. Anto­nio Balmón no creu en els pro­fes­si­o­nals del soroll i està can­sat de la pol­se­guera, en un par­tit que, des de fora, sem­bla més par­tit que mai i que, des de dins, és la màxima expressió de la deso­ri­en­tació col·lec­tiva. El soroll no deixa veure ni la pol­se­guera.

Sense fer soroll i sense que se'l pugui acu­sar de cap mena de des­lle­ial­tat política, el soci­a­lista Antoni Dal­mau ha dit prou a una llarga militància. Amb una tra­jectòria política i social con­tun­dent, ha ocu­pat càrrecs de màxima res­pon­sa­bi­li­tat com a repre­sen­tant del que era el seu par­tit. Ara, sense aixe­car pol­se­guera ni fer gaire soroll ha dei­xat el car­net al vestíbul del car­rer Nica­ra­gua, segur que aquest no és el seu PSC. Des de la meva admi­ració a Dal­mau, no crec que el país perdi la seva presència cons­tant en el tei­xit cul­tu­ral de la nació, tot i que els soci­a­lis­tes dei­xen esca­par un dels grans pen­sa­dors que pot­ser tin­dria l'alquímia necessària per sumar pomes i peres.

I, sense dei­xar el car­net, la senyora Car­men Chacón també deci­deix posar tot un oceà entre la militància soci­a­lista i l'ambició de futur. L'exmi­nis­tra de la Guerra ha cre­mat les bar­cas­ses que l'unien a Cata­lu­nya com­prant un bit­llet d'anada i tor­nada a Flo­rida, pot­ser amb la idea d'obli­dar Esplu­gues i retor­nar a Madrid, tot i el perill que, a Madrid, no li reser­vin cap cadira. Tal­ment, una manera d'estal­viar-se la pol­se­guera i d'haver de defi­nir-se en la situ­ació cata­lana, en què ha per­dut molts suports.

Molt de soroll per tan poca militància, tot i que els cops de porta dels que sur­ten són con­tun­dents. Mala peça al teler quan l'obser­va­dor ja no sap qui és la majo­ria i qui la mino­ria, ni tan sols qui es manté fidel a la direcció i qui forma part de la diàspora. Cata­lu­nya neces­sita un espai soci­al­demòcrata fort, però cada vegada es posa més en dubte que aquesta franja la puguin ocu­par les res­tes del PSC-PSOE. Dels que s'asso­cien a l'actual gar­buix, el dar­rer que surti que apa­gui el llum.