Fals principi d'any

Amb les perspectives anunciades, les que hom creu endevinar referides a assumptes laborals, pressió fiscal, crèdits, ajuda europea, manca d'unitat de criteri dels partits per fer un front comú, minses vendes i exportacions —amb alguna excepció— i acords i promeses dels governants d'aquí i d'allà, en tornar de vacances, els empresaris, comerciants, patrons i banquers —i els que saben on es guarden els bitllets de cinc-cents euros—, potser no agafaran el setembre com un gener de calendari, però com un nou exercici de quatre mesos de lluita, la majoria, sí. En trontollar tot, l'espant ha generat mesures que no poden esperar el 2014, que serà un any per recordar! Pot passar de tot. Hi ha —i hi haurà— menys consum, l'autèntic motor de l'economia, i pel que fa a l'ajuda estatal, si amb diners el govern no compleix amb Catalunya, com ho ha de fer sense?

La contrapartida dels més, també serà maca! Així, es pot assegurar més atur jove. Més gana, i no pas dels deixats habituals de la societat, sinó de persones actives que, de treballar una o dues per família, no en queda cap i estan sense atur la majoria. Més comerciants que, resistint-se a tancar, s'han menjat el racó. Immigrants a milers, que ni per retornar a la seva terra tenen possibilitats. Molta més delinqüència motivada en bona part per la gana. Més violència en manifestacions i masses de gent; el ventre buit en genera. Més malalties infantils dels immigrants, per la deficient alimentació, amb perill de col·lapse dels centres assistencials, rebaixats de mitjans pels governs. Més desordres de tota mena en la lluita per la supervivència. Més i més coses negatives i menys de positives —deia l'entrenador del Barça Frank Rijkaard—, tot i que alguns polítics diguin que detecten senyals de recuperació. No s'ho creuen pas, el que diuen. Ho fan per animar els països de la Mediterrània i Portugal, els més tocats per la crisi.

Alguns polítics i tècnics sincers —n'hi ha alguns— intenten transmetre confiança en el futur: asseguren que hem tocat fons i que, d'ara en endavant, en poca mesura, els resultats haurien de ser positius, marcant el principi d'una tendència alcista. Seria bo que avui, primer de setembre, els pocs que saben fins a quin nivell estem atrapats i han mesurat a consciència el que cal fer per girar la tendència, ho plantegin obertament, i els governants iniciïn una actuació amb tanta valentia i eficiència com respecte per la majoria silenciosa, aquella que el president nord-americà Ricard Nixon batejà, la massa que accepta i segueix les consignes, treballa i calla. La veritat, però, sempre arriba a destí: els seus camins són indestructibles, però lents. Llavors, no és just viure enganyats o desinformats en una pseudodemocràcia, creure'ns plens i lliures i, satisfets, morir rient. És la caricatura d'una època i el retrat d'una comèdia tràgica. En realitat, una sàtira!