La campanya permanent

Quan aquest estiu de 2013 ja comença a fer figa, el camí de la Via Catalana cap a la Independència encara la recta final. De fet, en els darrers preparatius de l'Onze de Setembre d'enguany, tenim davant nostre una feixuga campanya permanent, de conscienciació, nacional i social, i de combat democràtic. Quan parlo de campanya permanent, m'estic referint al fet que ja s'ha recorregut molt de camí, ja s'han cremat moltes etapes, ja s'ha iniciat una autèntica metamorfosi –social i nacional– del nostre estimat país català, però que encara ens manca molt de trajecte. És a dir, que entre la retòrica i l'èpica, cal posar l'accent en la realitat pura i dura, cal començar a plantejar, d'una forma molt concreta, els punts primordials de tot el procés d'alliberament nacional (amb una perspectiva de construir un país millor, més just i molt més sostenible). Ara i aquí, ja no podem esperar més: cal fer pública la data de la consulta. La democràcia i, sobretot, un país molt asfixiat, econòmicament i socialment parlant, ja no pot esperar més.

No hi ha dubte que, passi el que passi a partir d'ara, ja ha començat el compte enrere. Tant pel que fa al front interior com a l'exterior, tenim davant nostre una feina colossal, però imprescindible per a la supervivència dels catalans; com a poble mil·lenari –amb llengua, dret i idiosincràsia pròpies–, però també com a éssers humans de carn i ossos, que volem superar la situació actual i millorar socialment. La campanya permanent és una necessitat vital per tal d'afermar l'acció exterior; poder explicar, d'una forma clara, a Europa i el món, que podem i volem autodeterminar-nos de debò, però que, a més a més, un estat català, dintre de la interdependència europea, serà beneficiós per a la majoria dels membres de la Unió Europea. En l'àmbit intern, cal un impuls molt contundent per tal de superar encara certes forces i interessos reaccionaris, que tenen uns esquemes mentals del tardofranquisme malgirbat, que pretenen enverinar-ho tot. L'objectiu diàfan d'aquesta campanya permanent és impulsar un discurs clar, amb una voluntat inequívoca de cohesió social, que impliqui, que vagi fent forat, en el sentit que s'ha d'expandir la idea que la sobirania plena és l'única solució, l'alternativa de debò per a la modernització autèntica que farà sortir de l'atzucac la nostra, actualment malmesa i discriminada, estimada nació catalana.