La columna
O R. I. D. O R. I. P
Al meu llibre-carta d'Un vell escèptic a un jove independentista insistia en un punt: el de renovar el compromís col.lectiu a favor de la Recerca, de la Innovació i del Desenvolupament, si no volíem que el món cantés les absoltes, amb corones de flors pansides i un R.I.P. projectat amb insídia sobre les legítimes aspiracions catalanes. Al vell Estatut, el no empastifat pel macabre Tribunal Constitucional, hi havia una disposició addicional cinquena força estimulant: “Atesa la vocació cultural de Catalunya, l'Estat i la Generalitat hi consideraran el servei de la cultura com a deure i atribució essencial”. No sé com els governs de l'Estat i de la Generalitat han traduït això de ‘deure i atribució essencial'. O si per tal de sobreviure del col·lapse que han generat han subordinat l'essència a l'existència, amb la pressa, algun cop suïcida, dels nàufrags.
Sense recerca, sense innovació... el nostre serà sempre un país colonitzat. Vell militant de la causa de la formació professional, la que motivava, en temps de la Mancomunitat un Esteve Terrades o un Rafael de Campalans, que feien venir a Barcelona Albert Einstein per saber com s'ho havien de fer a l'Escola del Treball, em fa angúnia la deixadesa institucional del govern català, també en aquest àmbit. I la mort anunciada de Catalunya i d'Espanya si les xifres destinades a recerca són sotmeses, en nom de mandats dels escolanets de Lehman'n Brothers, van baixant a un ritme escandalós. Al número 44 de “Encuentros multidisciplinares”, que ditigeix el competent Jesús Lizcano hi ha un resum de les despeses estatals per Investigació, Desenvolupament i Innovació...que passen de 9.662 milions d'euros l'any 2009 a 5.926 per al 2013. Per fer-se l'hara kiri! O per plegar perquè així no passarem de ser l'espai geriàtric --això sí: assolellat-- de l'Europa del sud.
Als legítims hereus polítics del Dr. Torras i Bages, de la Lliga i de Francesc Cambó els demanaria que si han acomplert el miracle de dir que ara lluiten per la independència del nostre país. Ho fessin creant les bases d'una sòlida autonomia tecnològica. Miracle per miracle, ai las!