Els retorns

He passat l'estiu ordenant les coses de la meva mare, que va morir ara fa quatre mesos. Documents, cartes, notes, fotografies, roba, llibres, diplomes com a modista, una medalla, el seu moneder..., un al·luvió d'objectes que acaben constituint una sedimentació de l'esperit. Tot i que amb prou feines he sortit de casa, es podria dir que aquest estiu he estat travessant jungles espesses, que he descendit per avencs tenebrosos i que he visitat regions temudes i sovint poc explorades: com ara les d'un mateix.

Com molt poques vegades, amb una fruïció que només el diari pot donar, he estat esperant cada matí l'edició d'El Punt Avui, per llegir-hi l'article de la sèrie Ombres d'estiu, que la periodista Imma Merino ha escrit durant els dos últims mesos. Fèrtil i delicada com una pluja pertinaç, aquesta sèrie d'articles ens ha permès sentir com la gran literatura (en aquest cas l'obra Guerra i pau, de Tolstoi) té la força de compassar-se amb la vida i, per tant, fer que vida i literatura visquin indestriables damunt el mateix batec. Envoltat de fotografies de la meva mare, vaig llegir l'article “Davant del mirall” (31.7.2013), culminat per aquesta reflexió de l'autora: “Estic trasbalsada des que, fa uns dies, vaig trobar sense buscar-les unes fotos de la meva mare uns mesos abans de la seva mort, quan encara no s'havia evidenciat la malaltia. Hi he vist la tristesa, l'absència, de qui se'n va. I quan passava no ho vaig veure prou.” Essencial com mai, a l'habitació de la meva mare, sentint la xiscladissa d'orenetes que com cada any havien tornat a niar en els ràfecs de la teulada, vaig contemplar les últimes fotografies que tenia de la meva mare.

Aquest estiu es compleixen deu anys de la mort del periodista i escriptor David Colomer. La memòria és l'únic bàlsam, sens dubte insuficient i resignat, que tenim per intentar conjurar l'absència. Amb un dolor precís de tan insondable, aquest estiu també he llegit dos articles que l'escriptor Jordi Vilamitjana ha publicat al Diari de Girona. A l'article “Amb els ulls lluents” (19.7.2013), l'autor, que afronta un càncer, assajava d'escriure la paraula mort al costat del seu nom. Amb una factura literària admirable, diumenge passat aquest mateix autor publicava un article titulat “Moments de veritat”, en què esbossava un comiat amb els seus fills: “Ens anirem fent petons i ens anirem emocionant. Després, els meus fills aniran marxant.”

Darrere aquests textos, només es pot decretar el silenci.