La nostra 66

La US Route 66 es va senyalitzar l'any 1927 i amb els anys s'ha convertit en una carretera mítica, la columna vertebral dels Estats Units. Va de Chicago a la costa oest i durant el segle XX es va utilitzar per connectar les dues Amèriques, la burgesa i industrial de l'est amb la creativa i arrauxada del Pacífic, tot passant pels camps de l'àrida i misteriosa Amèrica profunda. La feien servir els camioners que traginaven matèries primeres en un sentit i productes manufacturats en la tornada, i després els aventurers, els que buscaven un nou destí, els que perseguien o fugien d'un somni, fent dit o dalt motocicletes endiablades o asseguts en silenci en autobusos grisos i polsosos.

Durant els cinquanta va ser la ruta dels beatniks inconformistes que cercaven l'ànima americana travessant les planures interminables cap a l'oest. Als seixanta, els mateixos desfeien el camí convertits en hippies que anaven cap a l'est amb l'anunci d'una nova era de llibertat, promiscuïtat i psicodèlia. Soldats victoriosos en una guerra i soldats derrotats en una altra, homes de negoci i rodamons sense destí, dones a la recerca de llibertat i solitaris sense aixopluc: sobre l'asfalt de la ruta 66 hi han circulat la història i els canvis culturals d'aquell país el darrer segle.

Avui, dia històric, molts catalans ens donarem la mà de punta a punta del Principat seguint la ruta de la Via Augusta, antiga via romana i avui, encara, la principal via de comunicació i d'assentament de població en un país que sempre ha tendit al desequilibri cap a la costa. Fer-ho significa una gran mobilització cívica i una organització colossal, i també la culminació del gran canvi polític i cultural viscut en només una dècada. La necessitat ha fet que l'ànima més tranquil·la del país hagi connectat amb la més creativa, popular i decidida en una mateixa via que, així, esdevé imparable. Només cal, doncs, desitjar bona ruta a tots plegats, i mirar de no deixar oblidat ningú al voral del camí: tampoc als que avui no hi seran.