La via alemanya
Entrem a la recta final de la cursa electoral alemanya i la més que previsible victòria d'Angela Merkel fa que la campanya sigui d'un avorriment envejable. Sí, sí... ja voldria jo una mica de previsibilitat! Pocs països europeus poden presumir de tenir un govern que generi confiança en la seva ciutadania com Alemanya (ja hem vist aquesta setmana que ni la pròspera Noruega se'n salva; el nou govern d'Oslo dependrà en part de l'extrema dreta). No pretenc fer cap hagiografia de la cancellera alemanya; només vull destacar que l'alta estima en què la tenen els seus conciutadans és un símptoma més d'una societat que manté la confiança imprescindible en la seva classe política per fer front als desafiaments col·lectius que té al davant. A Alemanya tenen credibilitat la classe política de Berlín, els tribunals, els governs regionals i fins i tot els clubs de futbol. Des de la postguerra, Alemanya ha aconseguit un miracle econòmic en diverses fases: la reconstrucció, la industrialització, Europa, la unificació amb l'Est i, finalment, la reconversió cap a una economia exportadora. Això ha fet que, en aquests moments, Alemanya sigui tan forta que, possiblement, es pot considerar el país més independent d'Europa. No té cap dependència política –i tampoc econòmica– dels seus socis europeus. I això s'aconsegueix quan un país té confiança en ell mateix, té capacitat innovadora i treballa durament. Així pot revertir els problemes. I superar el malson del nazisme és una de les dificultats més enormes a què pot fer front un país. Alemanya ho ha fet.
Catalunya albira davant seu, també, en aquests moments, un camí difícil. Però tenim a les nostres mans la possibilitat de superar els entrebancs. L'èxit dels actes reivindicatius d'ahir n'és una bona mostra. I la repercussió internacional de la Via Catalana és la confirmació que som prou imaginatius i treballadors per fer valer la nostra reivindicació política allà on s'ha de sentir: al món, no només a Espanya. Però, a més, també ens cal fortalesa econòmica i l'astúcia industrial necessària perquè la independència no sigui només un rètol en un passaport. Sinó, sobretot, una autèntica llibertat per no dependre ni de finançament estranger ni de pressions d'altres països. Aquesta ha estat, fins ara, la Via Alemanya. I no els ha anat gens malament.
