Currículum

L'ensenyament ocupa diàriament titulars als mitjans informatius per raons de sobres conegudes. Fent un repàs a la meva trajectòria formativa (de preinfantil al COU) he arribat a la conclusió que he tingut alguns bons mestres. Pocs, però alguns. El primer aprenentatge va anar a càrrec de la meva mare, que em va ensenyar a llegir de molt petit, tipa que l'afusellés a preguntes. D'abans del batxillerat recordo uns mestres vells, amargats, tristos, pobres i armats amb una vara que compartien una enemistat mútua amb els alumnes mentre es deixava passar el temps. Al Ripollès, en aquells temps els nois només podíem fer el batxillerat en un centre privat, generalment religiós. A mi em va tocar anar d'intern a Ripoll per rebre una educació impartida per una colla de frares fanàtics catòlics, intransigents, violents i obsessos sexuals, amb algunes excepcions. Només alguns professors de fora posaven una mica de color a tanta foscor i estupidesa. Vaig tenir la sort de topar-me amb un gran mestre, en Ramon Alabau. És la persona que conec que ha estat més temps exercint l'ensenyament. Ho feia des de l'humanisme més profund i des de la plena consciència que el seu tracte amb els alumnes havia de ser, com ha estat, més un intercanvi de coneixements que no pas una imposició de normes. Vàrem intercanviar i encara intercanviem opinions de cinema, literatura, gastronomia o de la vida. El COU, el curs que es feia abans de la universitat, va representar l'alliberament familiar per la descoberta de la tribu, els primers porros, cerveses, petons a la boca de les noies, Rollings, Hendrix, etc. i les bondats de la nit. Un professor de filosofia em va agafar com a aprenent particular i em va dur de la mà fins als límits del vertigen i el buit. Era un cristià existencialista que em va rematar la innocència com qui acaba d'arrencar la darrera dent de llet amb un fil de cotó. Aquesta dosi excessiva de masoquisme va tenir les seves conseqüències. He passat temps maleint-lo en cada depressió, en cada mal moment, en cada insomni i en cada tristesa. I ara el recordo com un mestre que em va prevenir i alertar dels perills de la curiositat, de la consciència de la pròpia ignorància i, a vegades, d'haver d'aprendre a suportar prou dolor perquè facin mal fins i tot els pensaments. A poder copsar un raig de llum del paradís mentre s'habita a l'infern. De molts altres mestres, no en tinc gran cosa a dir. Feliç inici de curs.