L'alternativa espanyola

Ja sabem que la independència de Catalunya és una impossibilitat metafísica. Ens ho han dit tots els altaveus de Madrid i uns quants comissaris europeus. És curiós, tanmateix, que una eventualitat que ens diuen que no es produirà provoqui tants nervis i tants moviments diplomàtics per part de l'Estat espanyol. El mateix ministre García-Margallo admetia ahir que ha posat tota la diplomàcia espanyola a treballar per “defensar la constitució i la unitat d'Espanya”. De les declaracions dels funcionaris de la Unió Europea no cal fer-ne gaire cas. Tal com ha explicat Vicent Partal en aquest diari, en tots els casos d'independència de països europeus en les darreres dècades (i n'hi ha hagut un bon grapat), invariablement han manifestat prèviament que Europa tancaria les portes per sempre més als nous estats, per incorporar-los poc després com a membres de ple dret. No cal perdre-hi ni cinc minuts. Potser sí que val la pena, però, escoltar l'oferta temptadora que ens fa Espanya per romandre dins l'estat. Tinguem clar que, si no marxem, ens espera un futur molt esperançador. Mirem-ne alguns exemples.

D'entrada, l'Ajuntament de Madrid se'n riu, dels 8.000 milions de deute, i anuncia una rebaixa d'impostos per atraure encara més empreses de la “perifèria” cap a la capital d'un estat que vol macrocèfal com el francès, mentre que aquí hem d'aplicar tipus màxims per compensar el dèficit fiscal. Si mirem la política espanyola d'infraestructures, aquesta setmana la ministra de Foment, davant una pregunta parlamentària sobre les previsions de passatgers del TGV Madrid-Extremadura que justifiquin la inversió de 4.000 milions d'euros, responia amb tota tranquil·litat que no se n'havia fet cap d'estudi. Mentrestant, el tramvia de Jaén no entrarà en funcionament perquè l'Ajuntament no pot pagar-ne el cost d'operació. Potser hauran d'aplicar la solució imaginativa de Vélez-Málaga, que en no poder pagar el manteniment del flamant tramvia, ha decidit llogar els cotxes a una ciutat australiana propera a Sidney.

És evident que l'alternativa de romandre a Espanya és d'allò més temptadora.