Aposta d'eficiència
Recentment, un grup de representants d'entitats significatives, exponents d'una àmplia i rica biodiversitat social a Catalunya, es va reunir amb el president Mas per lliurar-li un elaborat, i prèviament debatut, document en què es feia una diagnosi i un seguit de recomanacions per a la reforma de l'administració. Més enllà del contingut específic d'aquest document, que qualsevol interessat pot consultar al nostre web, m'agradaria centrar aquesta reflexió en l'esperit que penso que hauria de contagiar-se a tots els qui d'una manera o altra poden influir en aquest tema.
Des de la nostra patronal estem fent un esforç per explicar al conjunt de les administracions que la bona gestió no és ni de dretes ni d'esquerres, i que s'ha de treure la connotació ideològica. La bona gestió és simplement bona gestió, és respecte als ciutadans que són qui aporten els fons, i que és progressista pel que suposa fer un ús acurat, professional i auster d'uns recursos limitats que les administracions no donen, sinó que administren. I aquesta és la transformació de modernitat i evolució que hauríem de fer en conjunt la societat i les administracions públiques.
Crec que és una obvietat dir que l'única forma pràctica d'aconseguir que tot un conjunt de persones que conformen una organització, des d'un petit departament fins a un país sencer, s'orientin a l'eficiència i que siguin conscients que els recursos que han d'administrar i gestionar són limitats. Cal recordar que aquests recursos arriben a les administracions fruit de l'esforç i la contribució diària dels ciutadans, i fruit de l'activitat econòmica que, en una economia lliure, realitzen les empreses. Un exemple paradigmàtic sobre el que dic ho tenim en la nostra història recent amb el problema de l'escassetat de l'aigua fa uns anys. La conscienciació social va aconseguir que el consum es reduís en moments en què l'expansió econòmica hauria augurat tot el contrari. Però també podem trobar exemples paradigmàtics en el sentit oposat. La consideració de les administracions que els recursos públics, si no infinits, eren abundants i gairebé inesgotables és la principal responsable de l'execució d'uns quants projectes constructius absolutament absurds. Dit això, penso que no hauríem d'esperar els mals moments per recordar-nos que els recursos són limitats. El servidor públic hauria d'interioritzar que els recursos que administra no són seus, i això l'obliga a fer un esforç addicional de gestió diligent, d'austeritat i de retiment de comptes. En conseqüència, l'estatut de la funció pública hauria d'estimular i premiar aquesta bona gestió. A dia d'avui això no és així.
Una vegada assumit això, hi ha un segon element cabdal: la cultura de servei. Les administracions estan principalment per servir el ciutadà, no per controlar-lo i menys per posar-li dificultats. Servir-lo en àmbits com el de l'educació, la sanitat, la seguretat o la construcció d'infraestructures. La missió de les administracions i dels nostres representants polítics és precisament aquesta, ser capaços de dissenyar i executar polítiques per aconseguir el millor nivell de servei amb els mínims recursos possibles.
No s'ha de poder produir el que encara no entenem: que s'arruïni un país i això no tingui conseqüències.
