Doctrina de constitucional
a ser atès en la llengua materna
no té cap valor”
El tribunal que ha de garantir els drets constitucionals de tota persona que resideix a l'Estat espanyol ha decidit aquesta setmana, en una sentència dictada en temps rècord, que no passa res de res si un ciutadà de Menorca s'adreça a una oficina del govern de les Illes i es troba que en parlar o entrar un document en català el funcionari que l'atén posa cara de pòquer perquè no l'entén. El dret, entenc que constitucional, del ciutadà a ser atès en la seva llengua materna no té cap valor. Això és el que es desprèn de la sentència del Tribunal Constitucional feta pública enmig de la protesta generalitzada a les Balears, amb vaga indefinida inclosa, contra la determinació del popular Bauzá d'imposar per decret el bilingüisme en detriment del català. Potser caldria recordar als sis dels deu magistrats que van votar a favor de la sentència que el català és llengua cooficial a les Illes i, per tant, hauria de rebre el mateix tracte que l'altra llengua oficial. Aquesta hauria de ser la tasca dels membres del Constitucional, no? Doncs no és així. El tribunal va configurant una societat amb ciutadans de primera, que tenen tot el dret a ser atesos en la seva llengua materna i oficial, i uns altres que no el tenen. Aquesta és la doctrina que proclama i imposa el PP i que està arrelant en la justícia i l'alta justícia. Ja és casualitat que el mateix dia que es va conèixer la sentència, el ple del TC rebutgés per segon cop la recusació del seu president, antic militant del PP i crític amb Catalunya, sol·licitada pel govern i el Parlament. El nou tribunal va ensenyant la poteta i, com era d'esperar, no ens estem emportant cap sorpresa.