Jueus i renegats

Abans-d'ahir publicàvem la notícia titulada Toc d'atenció d'Israel per la utilització del nazisme contra el procés català. L'ambaixador d'aquest país a l'Estat espanyol, senyor Alon Bar, que havia assistit a Tavascan, al Pallars Sobirà, a la inauguració d'un monòlit en memòria dels jueus que van travessar els Pirineus fugint dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, va dir que li semblava inacceptable l'ús de l'Holocaust que estan fent alguns polítics i comentaristes espanyols per criminalitzar alguns aspectes de la situació política a casa nostra. Aquest diari, i qui això signa, ens n'hem fet ressò més d'una vegada, i és que posar en el mateix sac Adolf Hitler i Artur Mas, o comparar l'actuació dels mestres de les escoles públiques amb la política d'adoctrinament de Joseph Goebbels, no només no té ni cap ni peus, sinó que constitueix una aberrant fal·làcia. Però, pel que sembla, als seus autors els resulta rendible: molts dels qui els llegeixen, com que no són d'aquí i tot allò que es pensen que saben de nosaltres són les tergiversacions que se'ls subministren, es prenen, temo, molt seriosament els comentaris interessats dels columnistes en qüestió.

El 25 de maig del 2012 es va convocar a Madrid una Marcha por la unidad de España. mitjançant unes quartilles encapçalades per la insígnia del jou i les fletxes. Del seu contingut ideològic destacava el paràgraf que reproduïa les paraules del general José Millán Astray, fundador de la Legió: “¡Cataluña y el País Vasco, o País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un fino bisturí.” Més avall, s'incloïa una estrofa que l'exèrcit franquista cantava durant la Guerra Civil, i de la qual em quedo amb aquest rodolí: “Catalán, judío y renegado: Pagarás los daños que has causado.” És curiós, o, millor dit, significatiu, que al català se'l consideri jueu i renegat alhora. Aquí, el substantiu “jueu” –no crec que sigui un adjectiu– és determinant com a raó de ser del càstig que s'anuncia tot seguit en la frase. Se'ns atribuïa, doncs, una condició racial punible, la mateixa que tenien a l'Alemanya d'Adolf Hitler els ciutadans d'origen hebreu. I no hi he sabut trobar cap mena de banalització de l'Holocaust, ans al contrari, semblava tota una declaració de principis.