Catalans, balears i valencians

rran del debat independentista a Catalunya, hi ha molts catalans que no dubten que el Principat ha de fer camí tot sol i deixar de banda, d'entrada, la resta dels Països Catalans –una opció força lògica si tenim en compte la complexitat del procés de bastir un estat de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Alguns d'aquests mateixos catalans, però, sovint mostren també un cert menyspreu cap a valencians i balears –per no parlar de la gent de la Franja o dels catalans del Nord– adduint, principalment, allò que “ells mateixos s'han buscat els mals que pateixen”. Som, evidentment, davant un argument absurd i primari fruït de la ignorància i el desconeixement provocats pels molts anys viscuts d'esquena els uns dels altres –obligats per les circumstàncies polítiques, no cal oblidar-ho–, malgrat els evidents vincles històrics, econòmics, culturals i lingüístics. Uns vincles que tots plegats no només hauríem de mantenir, sinó més aviat intensificar, vist com de difícil ha estat fer-ho els últims tres-cents anys.

Alguns d'aquests catalans descreguts sembla, però, que aquests últims dies han vist la llum i han descobert, gairebé estupefactes, que a l'altra banda del mar i sud enllà hi ha gent preocupada pel seu país i, sobretot, disposada a lluitar en defensa de la seva llengua i la seva cultura, que no és poca cosa. S'ha vist a les Balears, amb la revolta de mestres, pares i bona part de la societat civil contra el decret que posa fi a la immersió lingüística, i s'ha vist també, per motius similars al País Valencià, on més de 125.000 famílies s'han quedat sense escolaritzar els seus fills en valencià. Els aragonesos catalanoparlants veuen, també, ben indignats, com el seu govern menysté, un cop més, la seva llengua. Uns atacs que també han tret la bena dels ulls a molts ciutadans a les Illes i el País Valencià, alguns dels quals segurament votants del PP. A mallorquins de Palma que havien confiat en el president Bauzá quan aquest prometia mà dura contra la corrupció i que ara blasmen la seva política educativa o a valencians de Vinaròs que havien mirat de cua d'ull els seus veïns d'Alcanar quan s'oposaven al projecte Castor i que ara veuen quanta raó tenien a l'altra banda del Sènia, el riu, que com el mar que ens separa de les Balears, deixarà de ser frontera. I més aviat del que molts es pensen i volen.