Enquestes
Deuen ser tics de l'anomenada democràcia demoscòpica, aquesta tendència a governar a cops d'enquesta, a refer el rumb polític en funció d'allò que indiquen els sondejos. El cas és que sembla del tot desmesurada la importància que s'ha atorgat a les enquestes d'intenció de vot publicades recentment per La Vanguardia i pel CEO. Entre d'altres inclinacions, com el lector ja deu saber, aquestes enquestes apunten o bé un empat tècnic entre CiU i ERC (La Vanguardia) o un sorpasso d'ERC sobre CiU (CEO).
No es tracta només de desconfiar d'aquestes enquestes per una prevenció cautelar de caràcter universal que sempre ens obliga a relativitzar tot sondeig i a no oblidar que les enquestes d'intenció de vot arrosseguen una estentòria tradició d'errors i desviacions. Cal minimitzar aquestes enquestes sobretot perquè apareixen en un moment de gran inestabilitat, en un moment en què trontolla la mateixa articulació de formacions polítiques i corrents ideològics que l'enquesta estableix com a operatius.
Per exemple: assistirem al trencament del bipartit format per Convergència i per Unió? És insospitable, a curt termini, una falange entre el PP, Ciudadanos i UPyD? Fins a quin punt és un deliri imaginar que, segons com girin els fets, Mas i Junqueras podrien presentar una candidatura articulada? Etcètera. Són massa interrogants i massa sismes possibles per intentar substituir la bola de vidre per l'estadística a l'hora d'endevinar un futur a hores d'ara molt difícil de precisar.
Però per damunt de tot cal desconfiar d'aquestes enquestes en virtut d'una de les ramificacions del principi d'incertesa de Heisenberg. Segons el cèlebre físic alemany els instruments d'observació de la realitat modifiquen la realitat observada. Doncs bé: els resultats d'aquestes enquestes poden fer que aquestes mateixes enquestes no s'acompleixin.
I és que els elements d'anàlisi de la realitat no són neutres. Ho saben molt bé aquells que emfasitzen una possible pèrdua d'escons de CiU perquè interpreten que aquesta formació ha de retornar als vells principis que dicta el manual del bon autonomista. I ho saben molt bé aquells que desitjarien deixar Mas en una carretera secundària de la política, i, encara que fos amb majoria parlamentària, entronitzar Junqueras i ERC com a únics defensors de la independència. I ho saben molt bé aquells que, a còpia de diagnosticar que en cas d'independència el país es fragmentaria, busquen persistentment la fragmentació del país.
