Habitatges

Recorden aquell enyorat paisatge urbà de quan el cel era dominat per grues de les obres en construcció? Moltes d'aquelles obres es van acabar. En alguns casos, els més afortunats van poder vendre els pisos o hi han col·locat llogaters. També hi ha, però, altres edificis i cases adossades que han quedat empantanegades per problemes relacionats amb el finançament o la fallida de la promotora. Això ha anat configurant un nou paisatge urbà, amb esquelets de formigó o urbanitzacions i pisos buits per estrenar que amb el pas dels anys s'han anat deteriorant. Mentre aquests habitatges es van espatllant, hi ha famílies que són desnonades de les seves llars i d'altres que no tenen un lloc digne per viure-hi. Paral·lelament, l'Estat, que s'omple la boca dels drets constitucionals –i el de l'habitatge ho és–, crea amb diner públic un banc, el dolent (s'escauria més “el pervers”), per vendre les promocions que han fet fallida a inversors internacionals. Per contra, ajuntaments com el de Sarrià busquen solucions imaginatives per forçar les promotores a acabar les construccions, o altres municipis se les han d'empescar per trobar lloguers socials i evitar que la gent dormi al carrer.