Aznar ‘returns'

Un dels detalls polítics que aquests dies hem de tenir en compte i valorar com es mereix és el retorn de l'expresident Aznar a la primera fila del combat de les idees. Siguem generosos, sí, ho repeteixo: idees. Tot i els despropòsits continus dels espanyols més conspicus a l'hora de defensar la seva pàtria, em resisteixo a abandonar el debat, és a dir, la contraposició intel·ligent de posicions i de pensaments i l'anàlisi més rigorosa possible sobre la realitat. Un dels últims exemples del que dic –d'aquesta fugida cap endavant sense més criteri que el despropòsit – ha estat protagonitzat per Rosa Díez, que ha parlat de “cop d'estat democràtic” si es donés el cas que Catalunya formulés un referèndum sobre la seva pertinença a l'Estat espanyol. Si és cop d'estat ja no és democràtic i, si s'exerceix la democràcia, el concepte cop d'estat ja no té sentit.

Però bé, en tot cas, tornem a Aznar. Feia deu anys que no assistia a la recepció reial del 12 d'octubre i ara hi ha tornat. I ho ha fet, segons ell mateix, perquè “Espanya travessa una situació de seriosa gravetat”. El gest és en extrem significatiu per dues raons: per la constatació de la gravetat de l'assumpte (una càrrega de profunditat contra l'aparent desídia de Rajoy) i perquè, fent esment de la solemnitat del gest, ell mateix s'erigeix en ment clarivident i en força de xoc enèrgica que decideix fer un pas endavant per evitar el cataclisme. És a dir, torno perquè la pàtria em reclama. Poca broma. En una presentació d'un llibre sobre ETA, aquesta mateixa setmana hi ha tornat. Amb arguments que són del tot estrafolaris, com ara contraposar la legalitat constitucional al “desafiament al valor de la llibertat i el pluralisme” que, segons ell, practiquen els independentistes. Valora justament allò que mai no ha defensat i titlla de “destructius i reaccionaris” tots aquells que clamen per la creació i el progrés.

En una cosa té raó: “Es desfalca la sobirania.” És cert. Les fràgils falques que sostenen la sobirania (l'espanyola) comencen a cedir. I gent com ell, atenció, ho viuen amb patriòtica cremor d'estómac.