Quina cultura ha estat abandonada?

eia l'altre dia un d'aquests tertulians unionistes tan de moda darrerament en algunes emissores catalanes, que el gruix dels manifestants del 12-O a la plaça Catalunya de Barcelona era, sobretot, gent que els últims anys “s'ha sentit abandonada pel govern català”. No va entrar més en detalls, però no cal ser gaire llest per entendre que aquests ciutadans se senten abandonats perquè el govern català prioritza polítiques que afavoreixen la protecció de la llengua i la cultura catalanes i que, naturalment, això fa que sentin que no tenen cura d'ells.

La política de protecció del govern la bategen d'altres maneres, és clar. N'hi diuen “exaltació i adoctrinament nacionalista”, però s'obliden de dues coses bàsiques. La primera, que és l'acció de govern que la majoria de catalans volen i així ho han expressat a les urnes de manera repetida les últimes eleccions. La segona és més bàsica: el govern està refent encara, i hi ha molt per fer en aquest àmbit, tot allò que no ens han deixat tirar endavant com a país durant tres-cents anys. Per comprovar la tasca ingent que tenim al davant només cal aturar-se a analitzar un moment quin és el nivell d'ús del català en àmbits com la justícia o l'etiquetatge. Un nivell ben baix que no acceptaria cap ciutadà de qualsevol país normal de la Unió Europea. Ni els mateixos espanyols, és clar.

Hi ha, finalment, altres factors que no tenen en compte aquests ciutadans abandonats. Com, per exemple, que, durant anys, i segles, sí que hi ha hagut governs que s'han preocupat, i molt, per la cultura i la llengua espanyoles, sense oblidar-se, mentrestant, d'anar enfonsant i menyspreant la catalana. Una acció de govern d'anys que, a hores d'ara, encara provoca que, per exemple, els mitjans de comunicació en català siguin minoritaris o que l'ús i promoció de la nostra llengua estigui molt lluny del que seria desitjable.

Francament, una cosa és reclamar que Catalunya continuï a Espanya i l'altra és fer demagògia barata sobre la presumpta marginació d'uns ciutadans i la seva llengua quan, amb dades objectives a la mà, tothom sap quina ciutadania i quina llengua han estat marginades en aquest país.