Ara torno
L'eternitat i Duran
“CiU és un gran invent i no seria bo que es trenqués. Defenso la seva vigència, però no l'eternitat. Res humà no és etern.” Ho ha dit Duran Lleida. Però, coneixent-lo, probablement no parla tant de CiU, sinó sobretot d'ell mateix. El seu interès número u ha estat sempre ell mateix. Però encara que algú no estigui d'acord amb això, potser ho estarà amb això altre: Duran sempre ha treballat per a la política, que no és una cosa intrínsecament dolenta, però sí quan això no equival a treballar pel país. Els polítics que treballen pel seu país, aquí i a tot arreu, es desgasten més aviat que tard. Ell ho sap, i per això fixin-se quan ha tingut responsabilitat de govern. En més de vint anys que CiU ha governat, Duran només ha estat poc més d'un any conseller de Governació de la Generalitat. I això que va ser la primera vegada que se'n van segregar les responsabilitats d'Interior (policia, bombers...), que són les que solen cremar més. Un anyet i prou. I retorn al control del partit i a la còmoda vida parlamentària. Que si no et fa etern, t'hi acosta.
Què més és per mi treballar per la política en lloc del país? Doncs el que ha fet aquesta setmana: primer, va escriure que la independència és “pràcticament impossible” i que una declaració d'independència “no resoldria el problema de Catalunya”. Una manera de dir que mirem de deixar-ho estar tot com sempre, que és com a ell, no al país, li va bé. Però sobretot quan es va queixar de no haver estat avisat de la llista de greuges de Catalunya envers l'Estat que ha elaborat el govern català. Abans que el greuge, el que importa és que no se li ha dit a ell. El Duran etern. Ara només hi ha una diferència: sap que, per ell, el procés sobiranista, més que transformar el país, ha comportat que el seu hàbitat polític trontolli. És així com hem d'entendre, doncs, la seva reflexió sobre CiU i l'eternitat. Tinguin per segur que si no tingués un roc a la faixa no ho diria i no seria certa la possibilitat d'escissió de CiU. Si no té èxit amb la tercera via, algú li pagarà els serveis prestats. Perquè igual que sap que res humà no és etern, sap que primer que res és assegurar-se les garrofes. Les seves. I perquè segurament no parla de CiU ni tan sols d'Unió. Sinó només d'ell.