‘Happy hour'

Entre la cultura de tot de franc, que fa perdre el valor de les coses, i la cultura dels preus inabastables, hi ha espai de raonabilitat, en què es pot dimensionar el valor real de les coses. Aquesta redimensió es pot basar en moltes circumstàncies. Si un negoci no té clientela a determinades hores, s'incentiva la franja horària. La happy hour ja fa temps que està inventada. Per això, si la maledicció de l'IVA cultural persisteix, els exhibidors cinematogràfics hauran de convertir la Festa del Cinema –en què hi ha hagut interessants descomptes per a sessions en què, com es deia abans, no hi havia ni l'apuntador– en una pràctica habitual. Tot i que les formes de disfrutar del cinema són ara molt variades. Com a fet social, anar al cine és vigent. El problema és de preu.