Què faria la borsa si...
als inversors i els mateixos desocupats
Què faria la borsa si s'anunciés que s'havia acabat la fam al món? Pujaria, en una mostra natural d'alegria, en comprovar que s'havia posat fi a una de les vergonyes de la humanitat? No ho crec, ja que aquell fet no faria augmentar la rendibilitat de les accions de les empreses. Què faria la borsa si s'assegurés que la pau al món estava garantida durant uns quants anys? Aquí la resposta ja no seria tan senzilla. Segurament, la cotització de les empreses alimentàries pujaria, ja que el consum quedaria assegurat, mentre que la de les empreses, que alguna relació podrien tenir amb les guerres, des d'un cotxe 4x4 fins al preu de l'acer i de l'armament baixaria, ja que els seria un mal anunci.
Sempre recordaré quan els holandesos que tenien el control de La Seda de Barcelona van abandonar els seus actius al Prat del Llobregat, com si fos una joguina espatllada. Es van vendre les accions per una pesseta, van embarcar tots els seus executius en el primer avió, van passar a pèrdues les seves inversions, i passi-ho bé Catalunya. Aquell dia, les accions de la companyia que tenia el control de La Seda van pujar a la Borsa d'Amsterdam. Els accionistes estaven contents, perquè s'havien tret del damunt un negoci que els havia donat beneficis 50 anys, però que llavors arrossegava uns quants exercicis amb pèrdues.
La gent sensible s'enutja quan veu o li expliquen aquests fets i la seva reacció és donar la culpa al missatger, que és la borsa, el mercat de capital o el sistema d'economia de mercat. No s'adona que som nosaltres els culpables i la nostra cobdícia o la nostra insolidaritat els qui fan que la borsa hagi pujat ara a l'Estat espanyol, tot i haver-hi un 27% d'atur. I no ha passat gran cosa, fora que el turisme ha anat bé, que alguns estats europeus no pateixen tant com nosaltres i que el president del govern, Mariano Rajoy, ha convençut Emilio Botín-Santander i algunes de les grans personalitats econòmiques perquè li donessin un cop de mà per capgirar la desconfiança dels mercats. I potser ho aconseguirà a la llarga, quan la gent –el mercat– cregui que el pitjor ja ha passat. Però a la curta només hi ha unes bones plusvàlues per als inversors, que endevinaven el que passaria, i els mateixos desocupats que abans.
Amb el sistema d'economia de mercat, capitalisme o digueu-ne com vulgueu, passa com amb el sistema democràtic: no hi ha alternativa vàlida, però sí capacitat de millorar el sistema, que presenta massa forats. Si fóssim més bones persones l'economia aniria millor, amb la borsa actual i l'actual sistema econòmic. Si els accionistes de la societat holandesa haguessin tingut més sensibilitat, les accions de La Seda no haurien pujat ja que s'haurien adonat que si tancaven una fàbrica, deixaven al carrer un miler de persones, i haurien buscat una sortida més justa. Si els inversors de l'Estat espanyol haguessin tingut consciència que l'alça de la borsa no repercutia sobre el 27% de desocupats i només sobre la prima de risc del deute de l'estat, potser no haurien especulat a l'alça seguint el consell de les elits econòmiques. El problema som nosaltres.
