El drama de la immigració

Pre­venció, pro­tecció i soli­da­ri­tat. Amb aques­tes parau­les i algu­nes acci­ons, el Con­sell Euro­peu ha donat res­posta al des­as­tre de Lam­pe­dusa, que con­cen­tra tota la misèria i com­ple­xi­tat del drama de la immi­gració. Era clar que, un cop la immi­gració era al cen­tre del debat, el Con­sell Euro­peu es veu­ria en l'obli­gació d'afron­tar l'esce­nari de la immi­gració, llar­ga­ment no resolt. Abans d'entrar en el detall del que s'ha deci­dit, val la pena des­ta­car dues con­si­de­ra­ci­ons. La pri­mera és que, com massa sovint passa a la UE, els pro­ble­mes s'afron­ten quan no hi ha més remei i el preu de no fer-ho és supe­rior al de fer-hi quel­com; per tant, és clar que la rea­li­tat sol anar pel davant de la política, i això és dece­be­dor, sobre­tot si hi ha cos­tos molt alts o vides en joc. I l'altra és que, un cop afron­tat el pro­blema, les solu­ci­ons que es pre­sen­ten solen ser a mit­ges, supe­di­ta­des al con­sens i als interes­sos dels estats mem­bres, i al final no agra­den total­ment a ningú, ni solu­ci­o­nen el pro­blema. Ja sabem que gover­nar amb con­sens vol dir nego­ciar i, per tant, saber defen­sar interes­sos, però també haver de renun­ciar-hi. Però hi ha rea­li­tats tan pal­pa­bles, com són el casos dramàtics a l'entorn de la immi­gració, que s'ha d'anar pel dret i tro­bar solu­ci­ons per les parts més cos­to­ses, espe­ci­al­ment les que afec­ten vides huma­nes. Ja sabem que no es pot afron­tar tot de cop, però sí que es pot evi­tar que morin per­so­nes, esta­blint un sis­tema de suport a les embar­ca­ci­ons que van a la deriva; pel que fa a la solució glo­bal, que ja sabem que és molt com­plexa i en què inter­ve­nen dife­rents àmbits, ja es farà quan sigui el moment. Tor­nant al començament, bones parau­les que van acom­pa­nya­des amb la com­prensió del pro­blema i la volun­tat d'afron­tar-lo, donant solu­ci­ons per a les situ­a­ci­ons dramàtiques (ahir mateix, es varen sal­var 700 vides en inter­ve­nir un vai­xell a les cos­tes ita­li­ana, deia el pre­si­dent del Con­sell, Van Rom­puy) i pos­po­sant les deci­si­ons gene­rals fins a desem­bre i també amb el com­promís de fer-ho amb pro­fun­di­tat al juny. Veu­rem què en surt de tot això, però no es pot girar la cara a una rea­li­tat cada vegada més com­plexa, incre­men­tada per la crisi econòmica i pels des­as­tres dels con­flic­tes a les ribes est i sud de la Medi­terrània, on mal­vi­uen mili­ons de per­so­nes, la majo­ria joves. S'imposa tre­ba­llar amb els països d'ori­gen i ofe­rir ajuts econòmics que per­me­tin rellançar l'eco­no­mia en ori­gen. D'altra banda, en el mateix Con­sell Euro­peu s'ha fet una decla­ració, pre­nent la volun­tat de França i Ale­ma­nya, que mos­tra el dis­gust amb els EUA després de conèixer l'espi­o­natge a man­da­ta­ris i ciu­ta­dans euro­peus. I, pel que fa a l'esce­nari econòmic, apro­fun­dir en la inte­gració a par­tir d'acti­var la unió bancària i aju­dant les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses faci­li­tant l'accés al crèdit, com­ba­tre l'atur i limi­tar els per­mi­sos i papers per a les ges­ti­ons econòmiques. I també apro­fun­dir en un mer­cat únic, apos­tant per la tec­no­lo­gia punta que per­meti agi­li­tat pro­duc­tiva i comer­cial. En fi, bons propòsits, que hau­rem de veure si es van com­plint.