Recordant la Carme

El 17 d'octubre passat va morir la Carme Rebollo i Tibau, esposa de l'escriptor lloretenc Esteve Fàbregas i Barri, i fou enterrada el dissabte dia 19. Em dol que, per compromisos contrets anteriorment, em trobava a Andorra i no em va ser possible acompanyar les despulles de la dona del qui fou, en alguns aspectes, un mestre meu. L'Esteve va morir l'any 1999. La Carme ha mort catorze anys més tard, als 92 d'edat, després d'una llarga i entregada vida, per la qual mereix un agraït record. L'Esteve Fàbregas és l'home que va escriure els primers llibres monogràfics dedicats a Lloret i a la marina vuitcentista i a moltes altres coses, i que va impulsar moltes activitats culturals per fer sobresortir Lloret. Però diuen que darrere d'un gran home hi ha sempre una gran dona. I aquest és el paper que va jugar, em sembla, la Carme Rebollo i Tibau, que ara ens ha deixat. L'Esteve Fàbregas va tenir de petit una paràlisi infantil que li va deixar greument afectada una cama i que va limitar molt el seu desplegament vital. La Carme va ser la seva ajuda constant. Quan anaves a veure l'Estevet –que era tal com l'anomenàvem a Lloret– qui t'introduïa al seu despatx, qui portava el llibre o el document que faltava, qui t'acompanyava a la porta, a la sortida, era indefectiblement la Carme, una Carme que es quedava discretament a l'avantsala, per si calia alguna cosa, i que l'Esteve cridava amb un accent peculiar, fent vibrar la erra del nom amb un èmfasi especial. La Carme va viure sempre a remolc de l'horari del seu home lletraferit, que era un anàrquic consumat. Es llevava tard, dinava a les cinc o a les sis de la tarda, sopava quan volia i anava al llit a les petites. La Carme ho aguantava estoicament, convençuda que col·laborava en una feina digna. A vegades, la seva col·laboració anava més enllà i tot. Quan l'any 1989 va aparèixer el llibre La cultura tradicional i el parlar de Lloret, un llibre magnífic on s'apleguen cançons, entreteniments, creences religioses i profanes, maneres de cuinar, danses, festes, vida parroquial, goigs, jocs, llegendes, fets especials, remeis, renoms, expressions, travallengües i el vocabulari d'ús exclusiu a Lloret, part de la feina de recopilació pacient l'havia fet la Carme i així li fou reconegut fent constar el seu nom al costat del marit. Pacient, callada, va anar fent. Els darrers temps va quedar aclaparada per una mena de demència senil que la tenia allunyada del bé i del mal i que, quan la vèiem, ens privava, pietosament, de dir-li res. Que el descans etern li sigui el premi.