Opinió

Un estat dins l'estat. Tarradellas, 1936-1939

Tothom faria bé de llegir la integritatdels dietaris i dels documents de Josep Tarradellas

Els anys intensíssims i con­vul­sos de la Segona República i la Guerra Civil espa­nyola són una font ina­ca­ba­ble d'infor­ma­ci­ons i d'estu­dis sobre el gran dal­ta­baix que va patir Espa­nya, i també Cata­lu­nya, durant aquells anys. La crisi política, econòmica i social i els fets de guerra han esde­vin­gut un ter­reny ines­go­ta­ble per als his­to­ri­a­dors que trac­ten de refer els fils d'uns anys esquinçats.

A poc a poc es va incor­po­rant, a l'ampli bagatge his­to­ri­ogràfic d'aquest període, el tre­ball con­ti­nuat de les per­so­nes que s'han fet càrrec, de forma exem­plar i abne­gada, de l'Arxiu Tar­ra­de­llas dipo­si­tat a Poblet. El Patro­nat de l'Arxiu Mont­ser­rat Tar­ra­de­llas i Macià, i Mont­ser­rat Cata­lan, com a direc­tora de l'arxiu i secretària del patro­nat, han impul­sat una impor­tant tasca que ara comença a donar els seus fruits.

Com un pri­mer tast, l'any 2007 vam conèixer La indústria de guerra a Cata­lu­nya (1936-1939). L'obra de la Comissió, cre­ada per la Gene­ra­li­tat, i el seu report d'actu­ació (Lleida, Pagès Edi­tors), amb tex­tos de Josep Tar­ra­de­llas i moltíssima docu­men­tació fotogràfica. Però el moment cul­mi­nant d'aquesta tasca d'orde­nació, inven­tari i edició se situa el 2012, quan es publica Els docu­ments de l'Arxiu Tar­ra­de­llas. Josep Tar­ra­de­llas. Dels orígens a la República (1899-1936), obra de Joan Escu­lies, en edició a cura de Ton Bar­nils i Mont­ser­rat Cata­lan (Bar­ce­lona, Edi­ci­ons Dau).

Ara s'acaba de publi­car el segon volum d'aquesta sèrie, també a cura de Ton Bar­nils i Mont­ser­rat Cata­lan. Es tracta d'Els docu­ments de l'Arxiu Tar­ra­de­llas. Josep Tar­ra­de­llas. La Guerra Civil (1936-1939), (Bar­ce­lona, Edi­ci­ons Dau, 2013), amb un text intro­duc­tori del pro­fes­sor Josep Lluís Martín Ramos.

És ben cone­gut que el paper de Josep Tar­ra­de­llas durant els anys de la Guerra Civil va adqui­rir una dimensió enorme i esde­vingué un per­so­natge clau per a la gestió de tots els con­flic­tes que va ori­gi­nar el des­en­ca­de­na­ment de la guerra pel cop mili­tar, el procés revo­lu­ci­o­nari que esclatà de forma imme­di­ata a Cata­lu­nya, i els intents de recon­ducció i reha­bi­li­tació del poder i l'auto­ri­tat de la Gene­ra­li­tat, després.

El paper actiu de Tar­ra­de­llas durant aquests anys va tenir com a eix cen­tral el govern de la Gene­ra­li­tat i la direcció d'ERC, i el va situar, suc­ces­si­va­ment, en pràcti­ca­ment tots els governs dels anys de la guerra, amb res­pon­sa­bi­li­tats en els Ser­veis Públics (juliol 36), Eco­no­mia i Ser­veis Públics (agost 36), Finan­ces (agost 36), con­se­ller pri­mer i Finan­ces (setem­bre 36), Segu­re­tat Inte­rior (març 37), Finan­ces i Cul­tura (març 37) i, final­ment, Finan­ces, des de juny de 1937, després d'un breu parèntesi entre abril i juny de 1937, fora del govern.

Tar­ra­de­llas va triar un camí difícil, però segu­ra­ment amb encerts i algu­nes man­can­ces, l'únic camí que per­me­tia recon­duir els fets i reha­bi­li­tar el govern català i, amb ell, la dig­ni­tat de Cata­lu­nya. Jus­ta­ment per això va fer d'enllaç del govern amb el Comitè Cen­tral de Milícies Anti­fei­xis­tes, es va fer càrrec de la Comissió d'Indústries de Guerra, va abor­dar amb valen­tia les rela­ci­ons del govern català amb el govern de la República, va trac­tar de man­te­nir sem­pre a l'esfera de les res­pon­sa­bi­li­tats de govern la CNT, va topar amb el PSUC després que aquest entrés al govern, i es va enca­rar, si va cal­dre, amb el pre­si­dent Com­panys sense mai fal­tar-li al res­pecte per la dig­ni­tat del càrrec.

Josep Tar­ra­de­llas va evo­lu­ci­o­nar durant aquests tres anys des de les posi­ci­ons d'un cata­la­nisme abran­dat fins a una acti­tud molt pragmàtica d'afir­mació i cons­trucció naci­o­nal. Es pot dir que és en aquests tres anys que es gesta i es frus­tra, pel desen­llaç, un autèntic home d'estat. Sap anar a Lleida a plan­tar cara als comitès i res­ta­blir l'auto­ri­tat del govern català greu­ment danyada, com sap recórrer i visi­tar el front i els esce­na­ris de la guerra quan convé. Entoma els pro­ble­mes de cara i tracta de posar ordre en el desor­dre, cons­truint des de la pre­ca­ri­e­tat un Estat català, dins de la República espa­nyola, a la qual tracta de tu a tu i li retreu les seves feble­ses i con­tra­dic­ci­ons. És capaç d'inter­ve­nir els fons del Banc d'Espa­nya, ges­ti­o­nar les finan­ces cata­la­nes mal­me­ses, defen­sar encara fins al dar­rer moment, amb poc èxit, un pres­su­post per al 1939, i inten­tar redreçar l'eco­no­mia cata­lana i l'auto­ri­tat del govern amb els famo­sos decrets de s'Agaró, de gener de 1937, que esde­vin­drien en la seva publi­cació ínte­gra al Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat el famós “pla Tar­ra­de­llas”.

Josep Lluís Martín RamOS, en la intro­ducció, fa un repàs deta­llat i orde­nat de tots aquests temes i fa emer­gir una per­so­na­li­tat enorme enmig d'una medi­o­cri­tat gene­ral, sense dei­xar, però, de situar el per­so­natge davant de les seves pròpies limi­ta­ci­ons.

De forma suc­ces­siva es publi­quen docu­ments diver­sos de la Comissió d'Indústries de Guerra, de les rela­ci­ons amb els comitès, del govern i d'ERC. Es dóna a conèixer docu­men­tació de les rela­ci­ons amb el govern de la República i docu­men­tació mili­tar; es publi­quen, en un altre apar­tat, car­tes diver­ses dels actors prin­ci­pals del drama. Hi ha un apar­tat dedi­cat a arti­cles sig­ni­fi­ca­tius. De forma ínte­gra es publica el dis­curs de Tar­ra­de­llas al Par­la­ment, de març de 1938, sobre l'obra finan­cera de la Gene­ra­li­tat. Final­ment, mereix un esment espe­cial un dar­rer apar­tat amb tex­tos inèdits de Tar­ra­de­llas, que pre­nen la forma de die­ta­ris. És el capítol “Diari de la Guerra Civil, 1936-1939)”, que pren la forma de “Notes per­so­nals del 29 de setem­bre de 1936 al 27 de gener de 1939”. Una cin­quan­tena de pàgines que, amb un estil directe i punyent, ens enca­ren amb la crua rea­li­tat i el judici impla­ca­ble d'un pro­ta­go­nista directe que no esca­ti­mava adjec­tius davant del que veia i vivia. De moment tot­hom ha remar­cat els tex­tos més cri­da­ners dedi­cats a Com­panys, però tot­hom faria bé de lle­gir la inte­gri­tat dels die­ta­ris i dels docu­ments.

La lliçó de la història és impla­ca­ble i ens situa davant del moment en què Cata­lu­nya va inten­tar esde­ve­nir un estat dins de l'estat amb prou inde­pendència per mirar d'esca­par del des­ga­vell gene­ral, sense, però, acon­se­guir-ho i veient-se arros­se­gada a un destí dramàtic que mar­ca­ria la nos­tra història con­tem­porània amb pet­jada pro­funda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia