Sense perdó

Fa uns dies es va celebrar a Tarragona l'acte de canonització d'uns quants centenars de “màrtirs” amb la incomprensible (o no?) assistència del president Artur Mas beneint amb la seva presència aital manifestació del nacionalcatolicisme més tronat. La flaire de temps passats suposo que no devia agradar a tots els catòlics, ja que pocs dies després l'abat del monestir de Montserrat, el gironí Josep Maria Soler, va fer unes declaracions en el sentit que seria desitjable que l'Església demanés perdó públicament per les seves culpes de col·laboració i connivència amb el franquisme i els seus crims. Efectivament, el dictador Franco, mentre signava els “enterados” de les penes de mort, entrava sota pal·li i amb gran desplegament de reverències i benaurances a tots els temples de Catalunya, Girona i Montserrat inclosos, només faltaria. Els desitjos de l'abat són nobles i benintencionats però dubto molt que li facin cas. De fet, tampoc fa tants anys que l'Església catòlica va decidir demanar perdó pels excessos comesos pels tribunals de la Santa Inquisició a l'edat mitjana, o sigui que si han trigat cinc-cents anys per a aquest acte de contrició en falten molts perquè reconeguin el seu paper de comparsa en la repressió duta a terme pels vencedors de la guerra civil espanyola o per l'actitud de col·laboració passiva del papa Pius XII en el tema de l'extermini dels jueus durant la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, francament, no crec que sigui suficient que el bisbe de Girona hagi demanat perdó pels exabruptes de la cadena de televisió 13TV. Sense perdó, Unforgiven, és una pel·lícula de Clint Eastwood que va guanyar l'Oscar l'any 1992 i de tema semblant és també el film danès Only God Forgives, de Nicolas Winding, passat a Sitges recentment i que està a punt d'estrenar-se a les nostres pantalles. En ambdós casos, la tesi és que la venjança és justa perquè tan sols Déu pot perdonar els enemics. La jerarquia eclesiàstica deu pensar que no cal que els representants del cel a la terra demanin perdó de les malifetes perquè, en tot cas, ja ho faran les instàncies divines o sigui que no cal preocupar-se. Segurament, però, sí que perdonaran els excessos del bisbe de Limburg monsenyor Tebartz-van Elst perquè al capdavall el seu refinament i gust pel luxe devia estar en la línia del Vaticà. Aquest home de Déu visitava centres per a nens pobres de l'Índia però ho feia volant en classe preferent! En la diada de Tots Sants i en vigílies del Dia dels Difunts, s'imposa la reflexió.