Simbologia religiosa

Carles Ribera / [email protected]

a unes setmanes la presidenta del govern, Joana Ortega, acompanyada dels responsables d'Afers Religiosos del seu departament, van alertar del “preocupant analfabetisme religiós” que han detectat entre els joves catalans, un desconeixement contra el qual van prometre “combatre”.

Ui.

Caldrà veure com es desenvolupa aquest combat o, millor dit, des d'on s'organitza l'ofensiva. Serà un indicador força fiable de quin és l'objectiu, si la reparació d'una llacuna intel·lectual de la joventut catalana o bé l'interès renovat de les autoritats públiques per l'adoctrinament d'una generació de descreguts. Ep, no és pas que no estigui carregada de raó la senyora Ortega. L'analfabetisme en matèria religiosa és indiscutible, absolut, d'unes dimensions oceàniques. I no només és així sinó que aquesta situació es pot considerar preocupant. Em temo, tanmateix, que sobre els motius de la preocupació de molts que dels que estem amoïnats no coincideixen exactament amb els de la senyora vicepresidenta.

La religió, i especialment el cristianisme, i molt especialment el catolicisme, és un element que històricament ha influenciat el pensament i la vida quotidiana. Ha deixat un pòsit, un sediment compacte, en la cultura escrita, en l'art, en la llengua, en els costums o les tradicions. Sense el cristianisme, ni Europa ni Catalunya no s'entenen. Com no s'entén molt d'allò que som sense l'herència de la civilització grega, l'organització romana o la cultura jueva, i en algunes parts del país, del món islàmic. Caldria situar, doncs, el coneixement de la mitologia, la iconografia i el pensament cristià com a part d'un bagatge intel·lectual mil·lenari que ens ha construït, modelat i definit com a societat. Admirar una pintura romànica barroca, llegir un clàssic de la literatura europea o conèixer l'evolució política dels últims segles es fa difícil sense tenir clares les coordenades cristianes. Tanmateix, la religió, en una societat laica com l'actual, si bé ha de formar part del coneixement general, com a creença hauria de concernir només la privacitat de cadascú. Caldria tenir-ho en compte a l'hora d'organitzar l'operativa. En aquest sentit, considerar la formació en aquesta matèria com un afer religiós i no com un deure educatiu no ajudarà gaire a resoldre el problema.