El PSC, eixordat
Ingenuïtat és la primera paraula que aflora al pensament quan el portaveu del PSC, Jaume Collboni, diu que el partit surt reforçat del conclaveque el PSOE va celebrar el darrer cap de setmana i del qual la formació dels socialistes catalans ha estat “motor de canvi”. Però aquesta interpretació seria, també, massa ingènua. L'equip de Pere Navarro sap perfectament que els aplaudiments que Alfredo Pérez Rubalcaba va arrencar a l'assemblea per al seu homòleg català, que la proximitat amb ell que el secretari general del PSOE va exhibir durant aquesta cimera i que les fotos que es van fer plegats són escenificacions, gestos interessats, pagaments a compte per a un pacte de govern i de control del partit. Sabent tot això, és evident que la determinació del PSC només pot respondre a la convicció.
És possible que amb les federacions d'Andalusia i Catalunya al seu costat, Pérez Rubalcaba surti guanyador d'unes primàries i és probable que la cúpula del PSC hagi decidit jugar aquesta carta, confiant que el PSOE també surti guanyador les properes eleccions al Congrés de Diputats. I és molt probable, també, que tingui la promesa de promoure una reforma de la Constitució en una direcció federal si l'escenari parlamentari és l'esperat. El que difícilment pot tenir promès Navarro és que no hi hagi pactes divergents de Rubalcaba amb la resta de barons socialistes, tan poc nacionalistes que només estan enamorats de la unitat d'Espanya. Ni pot tenir garantit que les eleccions generals espanyoles es guanyin amb una majoria suficient per dur a terme aquesta reforma ni, encara menys, que el pas d'aquesta reforma per una comissió parlamentària no la converteixi en una reedició edulcorada del pacte autonòmic.
Navarro ha decidit no secundar la iniciativa de CiU, ERC, ICV i la CUP perquè el Parlament demani oficialment al Congrés de Diputats el traspàs de la competència sobre convocatòria de consultes ciutadanes. Tothom sap que és un gest inútil, però només ells no saben que també és un gest necessari perquè es compleixi precisament allò que fins ara no es cansaven de repetir: que la consulta es pugui fer per la via legal. Perquè el que la majoria demana és poder votar què volem. Però Navarro ja no ho sent, com no sent tampoc les veus dissidents del seu partit perquè està eixordat pels aplaudiments dels seus col·legues espanyols que sembla que han tornat de qui sap on.
