Disfressats

Els socialistes espanyols s'han tornat a disfressar. És una mania que tenen. De tant en tant, normalment quan passen fam de vots, es posen el guant de seda, la veu de vellut i entonen el seu cant de sirena amb tot l'encant d'una vídua negra. Així van enganyar els espanyols amb l'OTAN o els GAL; i així van estafar els catalans amb el cafè per a tots, amb la Loapa, amb un finançament pírric o amb l'Estatut del 2006. Recordem Felipe i Guerra; Chaves, Bono i Rodríguez Ibarra; Belloch i Chacon; Maleni Alvarez i Pepote Blanco... ara Rubalcaba i Susana Díez, i, és clar, Pere Navarro. A Maragall el van abraçar per després apunyalar-lo; a ell li han posat la gorra de xofer per conduir amb mà de ferro el PSC a refundar-se com a federació del PSOE a Catalunya. I aquí els tenen, venent federalisme virtual, terceres vies i fent declaracions d'amor a Catalunya i als catalans.