Combat patriòtic dels Garcia
L'escriptor i polític democratacristià Xavier Garcia i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1919-1998) i el seu fill Xavier Garcia i Pujadas (Vilanova i la Geltrú, 1950), escriptor, periodista i conegut ecologista, especialment a les Terres de l'Ebre que tan vitalment ha conreat, formen part d'una d'aquestes entranyables nissagues literàries del nostre país.
Xavier Garcia i Soler, amic de Joan Sales, l'eminent autor d'Incerta glòria, i de l'escriptora Anna Murià, activista cultural i sobiranista durant el franquisme a la seva vila nadiua, va publicar el 1974 el diari La meva guerra (1936-1939), on explica les seves experiències com a soldat de la “lleva del biberó” als fronts del Pallars i als camps d'internament de Vernet i la Seu Vella de Lleida. Aquest llibre, que avui es presenta a Vilanova, ha estat recentment reeditat per Garsineu Edicions de Tremp amb un pròleg del seu fill. Es tracta d'un document colpidor on s'explica una de les decisions més lamentables dels polítics que governaren la Segona República Espanyola i que va acabar, com diu el pròleg, “amb una degollació dels innocents”; un engany al qual varen ser sotmesos aquells vailets que ho desconeixien tot sobre les tàctiques i armes de la guerra i que foren enviats al front com xais a l'escorxador a matar i a ser morts. Quin realitzador tindrà valor un dia de fer una pel·lícula sobre aquesta culpa! La meva guerra podria ser-ne una font inspirativa
Del seu fill ecologista podem dir que ha entrevistat les personalitats més significatives de l'exili republicà i els lletraferits més rellevants de les nostres comarques. Els seus Homenots del Sud són una delícia; retrats inevitables i únics que recullen la memòria de personatges lligats al seu paisatge i al seu ecosistema. El darrer que ha publicat és Carmel d'Ascó (Col·lecció Daliner, Flix, 2013), sobre la figura humana de l'escriptor i activista cultural Carmel Biarnés (1928-1992). Però és especialment reconeguda la seva tasca de divulgador de l'obra d'Artur Bladé, el gran escriptor de Benissanet, i de tenir cura de l'edició de la seva obra completa, publicada per Cossetània.
Xavier Garcia i Pujadas ha fet una tasca extraordinària, laboriosa, ètica i profundament catalanista, ja iniciada durant els seus anys de redactor del diari Avui, on es destacà per ser pioner en les informacions i reportatges mediambientals i ecologistes. Fou el primer a denunciar la nuclearització (Un any de lluita contra les centrals nuclears a les comarques de l'Ebre, 1975) i amb ell hem compartit la creació del partit Alternativa Verda, la revista Userda, el segon premi Xarxa d'Assaig per El combat ecologista de Catalunya (Edicions, 62, 1979,1980) i els debats a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, que han deixat de programar els darrers rectors. Xavier Garcia Pujadas ha publicat una vintena de llibres i acaba d'escriure un nou assaig que aplegarà els principals “homenots” ecologistes nacionals i internacionals que ha conegut.
Els Garcia contribueixen a creure que el capital cultural del nostre país serà decisiu per construir el futur. I que fer-ho des de l'acció local i comarcal és més meritori que des de Barcelona, on es concentra el poder mediàtic i editorial. Ells han projectat el seu nacionalisme a partir del seu arrelament a la vila marinera de Vilanova. Gràcies a la tasca de personalitats comarcals com la d'ells (escriptors, historiadors, artistes, periodistes, filòlegs i científics) la xarxa territorial de l'Assemblea Nacional Catalana pot disposar d'una base de coneixement popular descentralitzada per dissenyar una estratègia cultural per al nostre futur estat. “Projecteu-ho tot de cara al futur, sense deixar d'esguardar el passat, perquè no sou res més que un esglaó dintre la gent que ha passat per aquests trescalls”, se'ns diu al final de La meva guerra. He volgut destacar avui el combat dels Garcia com a exemple d'aquesta fidelitat i compromís allunyats del brogit de l'èxit mediàtic però passatger.
