Opinió

Una empresa de Brooklyn

Potser sí que als Estats Units es nota la cultura de la immigració que, com deia Max Weber a l'‘Ètica protestant', fa que els humans tendim a ser més productius quan no residim al lloc on hem nascut

Fa un any i mig vam com­prar unes llei­xes per a l'habi­tació del nen a una empresa de Bro­oklyn. Segons el seu web, les llei­xes ens havien d'arri­bar al cap d'una set­mana, però l'envi­a­ment es va anar retar­dant. Els vam tru­car i els vam escriure, i ens asse­gu­ra­ven que la set­mana següent ens arri­ba­rien, però, veient que no ens en sortíem, al cap de qua­tre mesos vam anul·lar la comanda i vam dema­nar el reem­bor­sa­ment. Però lla­vors ja no van con­tes­tar cap més e-mail ni tru­cada.

Pot­ser tenim mala sort, però aquesta imatge de l'eficàcia ame­ri­cana és bas­tant dub­tosa: a la guar­de­ria encara ens deuen una set­mana que van cobrar-nos de més l'agost pas­sat; no sé quan­tes vega­des hem tru­cat al llau­ner perquè ens arre­gli unes gote­res; el jar­di­ner ve quan ell vol i no pas quan volem nosal­tres; etc. Per això hem de començar a revi­sar l'esquema que diu que a Cata­lu­nya som ine­ficaços i que nord enllà la gent és tan pro­duc­tiva. Pot­ser sí que als Estats Units es nota la cul­tura de la immi­gració que, com deia Max Weber a l'Ètica pro­tes­tant, fa que els humans ten­dim a ser més pro­duc­tius quan no resi­dim al lloc on hem nas­cut. Tot i així, és evi­dent que a Cata­lu­nya també es tre­ba­lla molt bé, i més ara que ens estem pre­pa­rant per acon­se­guir la sobi­ra­nia.

La qüestió, doncs, és que la nos­tra com­pa­nyia de tar­geta de crèdit no va poder reti­rar el càrrec de les llei­xes perquè ja havien pas­sat més de dos mesos des de la comanda. Van con­ti­nuar recla­mant-los els diners, però l'empresa els va igno­rar. Més enda­vant, vam fer una queixa a l'ofi­cina del con­su­mi­dor de Nova York, però tam­poc no va ser­vir de res. Final­ment, vam fer una denúncia al jut­jat del nos­tre dis­tricte a Indi­ana. Al judici no es va pre­sen­tar ningú de l'empresa, i la jut­gessa va dic­ta­mi­nar que ens donava la raó, però que, és clar, la seva juris­dicció només arri­bava als límits del dis­tricte i, per tant, si l'empresa de Bro­oklyn deci­dien igno­rar-la ella no hi podia fer res: o bé hauríem d'anar-los a denun­ciar a Nova York (cosa que no ens sor­ti­ria a compte), o bé hauríem d'espe­rar que un dia els amos de l'empresa pas­ses­sin per Indi­ana i es pogués apli­car l'ordre de detenció que va decre­tar la jut­gessa pel “menys­preu” de no haver-se pre­sen­tat al judici. Aquesta sentència, no és un símptoma per­fecte de la relació entre el diner i la llei en la glo­ba­lit­zació, en què l'impuls del capi­tal és sal­tar d'un ter­ri­tori a un altre i així pro­cu­rar defu­gir la lega­li­tat, que sem­pre està lli­gada a uns límits ter­ri­to­ri­als?

Però he tin­gut una idea gràcies a la notícia del mes pas­sat sobre el pirata somali, Moha­med Abdi Has­san, que havia segres­tat múlti­ples vai­xells des del 2008 i que final­ment ha estat cap­tu­rat per les auto­ri­tats bel­gues. Els bel­gues es tro­ba­ven que, per jut­jar Has­san, neces­si­ta­ven la col·labo­ració del govern de Somàlia, però, entre que Has­san era un home influ­ent i que tam­poc no era clar si les aigües on s'havien comès els crims eren soma­lis o inter­na­ci­o­nals, els era molt difícil pro­ce­dir. Per això, algú va tenir la idea genial de fer creure al pirata que volien que anés a Bèlgica a fer una pel·lícula sobre la seva vida i mira­cles, i com que aquest pirata deu tenir una cla­ri­vidència men­tal espec­ta­cu­lar gràcies a Déu, va caure a la trampa. Ell s'espe­rava que a l'aero­port el vin­drien a rebre els pro­duc­tors de la pel·lícula, i en canvi hi van anar un parell de dot­ze­nes de poli­cies que van dir que ja l'acom­pa­nya­rien a l'hotel.

El meu pla és simi­lar: con­tac­taré amb els amos de l'empresa de Bro­oklyn per con­vi­dar-los a fer una con­ferència a la uni­ver­si­tat sobre l'espe­rit empre­ne­dor i els rep­tes del mer­cat glo­bal, i tan bon punt tre­pit­gin ter­ri­tori d'Indi­ana, les mani­lles i cap a la gar­jola, colla de matats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.