La deriva socialista

o dèiem fa una setmana, n'hi ha uns quants que no volen ni sentir parlar de consultar el poble de Catalunya sobre el seu futur, i el mateix dilluns, després de la conferència del PSOE a Madrid, la direcció dels socialistes catalans ho confirmava. Cert que no ho feia de manera explícita, però gairebé, perquè assegurar que el partit no donarà suport a la consulta si no hi ha acord amb el PSOE i amb el govern del PP, és tant com dir que no al dret de decidir. Perquè ja em diran quin tant per cent de possibilitat hi ha –no ja el govern popular, que ja ha dit que no ho farà– que els socialistes espanyols donin suport a qualsevol consulta en què els catalans puguin manifestar-se sobre el seu futur. Més aviat cap, malgrat l'aparent alegria amb què el PSOE i el PSC parlen de federalisme, de “refer relacions” amb Catalunya o d'oferir-nos més respecte. Francament, qui en el galliner que és el PSOE actual, pot comprometre's a res pel que fa a Catalunya? Si ni tan sols ho va poder fer José Luis Rodríguez Zapatero quan va prometre respectar l'Estatut que sorgís del Parlament i que els barons socialistes es van cruspir en un tres i no res al Congrés?

Com volen que ens creiem que, fins i tot en el cas d'una hipotètica victòria en les eleccions espanyoles del 2015, des del PSOE es treballarà per solucionar el munt de greuges catalans? No tan sols amb un millor finançament, que és bàsic, sinó en qüestions més de fons, com el respecte a la llengua –ara mateix amb molts dèficits– i, també, d'identitàries com les seleccions esportives o els lligams amb els altres territoris de cultura catalana. Tot plegat, res que no estigués ben definit en l'Estatut del 2006, aquell text sorgit sota l'empara d'un president de la Generalitat del PSC, un partit que ara sembla ben allunyat de tot allò. I per què? Potser perquè s'estimen més perdre bous i esquelles pel camí –i un munt de militants inclosos– que no pas ser fidels a la gent i als idearis de progrés i catalanitat que els van portar a tenir un ampli suport social. L'altra possibilitat és que els actuals dirigents no vulguin, ni comprenguin, tot això. I prefereixin continuar sent la veu de l'amo. De Madrid, és clar.