Junqueras i Fernández

“L'Oriol Junqueras s'ha equivocat.” “En David Fernández s'ha passat.” La política i l'opinió pública benpensants ja han dictat sentència amb unes reaccions que s'afegeixen a la resistència dels militants de la correcció política al canvi de paradigma que s'ha produït a Catalunya els últims anys. Encara no ha passat res transcendental, però les coses ja no són com eren o com la majoria de la classe política encara voldria que fossin. Ja no són ells, els representants polítics, els que marquen l'eix on es desenvolupa la política. Si de cas, els polítics controlen el ritme del procés com poden, ja sigui, sobretot, per frenar-lo, o uns altres, perquè, almenys, no s'aturi.

Evidentment que, com tothom, en Junqueras es pot equivocar i en Fernández es pot passar. I prou que se n'encarregaran els interessats a criminalitzar el procés cap a la independència a fer-ho creure així. S'hauria de tenir molt en compte, però, que aquests són els mateixos que quan algú (o ells mateixos) diu que s'ha de suspendre l'autonomia o que s'han d'enviar els tancs a Catalunya fan veure que senten ploure. Els mateixos, també, que amb la seva intimidació heretada del franquisme ens apliquen la pitjor censura, que és l'autocensura prèvia. O no ho és el que passa, per exemple, amb els esportistes catalans que es guarden prou de no dir coses tan democràtiques com ara que si hi hagués seleccions catalanes hi serien? Però que no ho diuen per por de les represàlies d'aquests autoanomenats demòcrates. Digne d'un règim repressiu.

El que han fet en Junqueras parlant d'una hipotètica mobilització popular massiva i en Fernández amb la sandàlia com a símbol d'ignomínia dels poderosos ha estat actuar com a polítics que representen i interpreten els sentiments d'una amplíssima majoria de ciutadans. I no han estat les formes, tampoc, el problema. Ni un ni l'altre són com l'Alícia Sánchez Camacho, que parla perquè té boca, ni com Albert Rivera, que no obre la boca si no és per escopir verí. Junqueras i Fernández sabien molt bé el que deien i el que feien i ho van dir molt bé. Perquè Junqueras només va dir que ningú ha de subestimar el poder de la gent i Fernández va descriure amb precisió quirúrgica com han actuat els banquers com Rato (per cert, s'ha acabat el rescat bancari a Espanya i, en contra del que ens deien, el paguem els contribuents; els bancs han guanyat).