L'estat del malestar

Impunitat, corrupció, violència policial, misèria generalitzada, atur escandalós i mentida componen la davantera de la nostra realitat. Per aquest motiu em van fer gràcia les respostes del ministre Cristóbal Montoro a una periodista de TV3, que és gairebé un clon de Mònica Terribas. Davant el candor de les preguntes, Montoro va repetir el ja famós “sortir de la Constitució”, a més de la unitat indivisible i altres perles del discurs popular. El que em sorprèn és quan fa trucs de màgia, com és el cas del tema de les farmàcies, en què no va ser capaç de respondre si pagarien sempre o si ha estat només en un cas d'urgència. Misteri.

També sembla de conya quan diu a la periodista que ara estem millorant –percepció que només tenen els membres del govern– i que fa un any estàvem a punt del col·lapse i de ser intervinguts per la troica comunitària. Ell ho veu com un drama, però ¿no hauria estat positiu que ens haguessin intervingut i que de la gestió se n'haguessin encarregat professionals neutrals? ¿No seria positiu que el país passés dels polítics que tenim a uns gestors suecs o alemanys, que no tinguessin darrere organitzacions imputades, amb infinitat de càrrecs fins i tot condemnats arreu de l'Estat autonòmic? ¿Són una garantia per sortir de la crisi els partits actuals? ¿Com s'explica que un partit tan emmerdat com el PP tingui unes previsions de vot encara més favorables que la majoria absoluta que té actualment? Potser la manera de fer campanya electoral sigui mostrar fins a quin grau de depravació es pot arribar en la gestió pública. Uns roben, els jutges els defensen i la majoria els vota. Exemplar.