Opinió

la CRÒNICA

Damunt del teu cadàver

Qui té l'exclusiva de l'ús de la força té la responsabilitat que això comporta

Ara ima­gina que has tin­gut un mal dia. Ja saps que quan els mals dies s'enca­de­nen és molt més fàcil que t'enva­eixi la boira dels pre­ju­di­cis i pot­ser per això t'engan­xes amb uns veïns mar­ro­quins i se t'acce­lera el cor i la fúria et trans­porta i aca­bes abduït pel deliri degra­dant d'una batussa de car­rer. I ara ima­gina que quan ja us heu assos­se­gat i et fumes una cigar­reta i fins i tot has recu­pe­rat la capa­ci­tat de mirar l'altre, d'escol­tar-ne les raons i d'enten­dre les seves ànsies, arriba la poli­cia i, per un sí o per un no, o per un desaire, o un gest amenaçador, notes una pun­xada al nucli de l'arquicòrtex i perds les for­mes i la con­tenció i, pot­ser, encara no ho sabem, dónes una empenta a qui té el mono­poli de la força i de la violència per encàrrec col·lec­tiu. O pot­ser ni això. I no saps com, caus en l'espi­ral de la bru­ta­li­tat i aca­bes con­ver­tit en una fera, o pot­ser, sim­ple­ment, en un ani­ma­let acor­ra­lat, en una cri­a­tura que ja només lluita per la super­vivència, per esca­par, per alli­be­rar-se i tro­bar aire.

I ara, encara que et costi, ima­gina que t'atra­pen deu, dotze o catorze braços mus­cu­lo­sos i que t'apli­quen un pro­to­col que, segons el direc­tor gene­ral de la poli­cia, inclou ter­mes com ara esto­var per pro­cu­rar immo­bi­lit­zar-te i que per fi, després de per­se­ve­rar durant uns llarguíssims minuts, t'immo­bi­lit­zen defi­ni­ti­va­ment. I ara, que t'ha arri­bat l'hora d'aquesta manera pre­ma­tura i tristíssima, ima­gina que damunt del teu cadàver giren les pit­jors mes­qui­ne­ses d'aquest país.

Si els que t'esti­ma­ven, o els que, sense haver-te cone­gut mai, han con­tem­plat amb hor­ror les imat­ges del tràgic desen­llaç d'un mal dia s'escan­da­lit­zen per la des­pro­porció cla­mo­rosa en l'ús de la força i s'indig­nen i alcen la veu i dema­nen expli­ca­ci­ons i exi­gei­xen res­pon­sa­bi­li­tats, els diran que ata­quen injus­ta­ment el model de poli­cia, i el cos dels Mos­sos d'Esqua­dra i el par­tit que governa; o fins i tot Cata­lu­nya. I tu ja seràs lluny d'aques­tes misèries però, si pogues­sis, ens con­tem­pla­ries des del més enllà cla­mant que no es tracta ni del model, ni dels Mos­sos, ni del par­tit, ni encara menys de Cata­lu­nya, sinó de l'actu­ació injus­ti­fi­ca­ble d'uns indi­vi­dus con­crets, i també pen­sa­ries, pot­ser, que si a aquesta acció li donem cober­tura cor­po­ra­tiva, política o patriòtica, per­ver­tim el cos dels Mos­sos, la política i el patri­o­tisme.

No cal par­lar de les estruc­tu­res i superes­truc­tu­res del capi­ta­lisme, ni de cos­sos repres­sius, ni d'esbir­ros del sis­tema sinó, sim­ple­ment, de pro­por­ci­o­na­li­tat i legi­ti­mi­tat. Qui té l'exclu­siva de l'ús de la força té l'enorme res­pon­sa­bi­li­tat que això com­porta i aquí hem vist exces­sos incom­pren­si­bles desa­llot­jant habi­tat­ges i expul­sant indig­nats de la plaça de Cata­lu­nya. Hem vist joves que per­dien un ull pel fet de mani­fes­tar-se i peri­o­dis­tes detin­guts i esto­ma­cats per haver dema­nat expli­ca­ci­ons; i també un con­se­ller que deia que la seva poli­cia era exces­si­va­ment tova i que hau­ria de fer més por. I tu, amb la luci­desa que pro­por­ci­ona el silenci, si pogues­sis, diries que amb aquests cri­te­ris els Mos­sos segui­ran per­dent força moral i els obli­ga­rem a exer­cir, cada dia més, la força física.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia