‘Keep calm' i deixem negociar
La gent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha tornat a exercir aquest cap de setmana el seu imprescindible paper propulsor de la voluntat ciutadana cap al dret a decidir, perdó, vull dir cap a la independència, que és pel que treballen amb determinació i perseverança. Una pressió inesgotable, un recordatori permanent, una presència necessària per tal que els polítics de casa nostra amb responsabilitat i mandat popular per aconseguir l'objectiu de l'estat propi percebin l'alè vigilant de la població al clatell i alhora l'escalfor entusiasta del suport col·lectiu.
Tanmateix, cal que tothom sigui conscient que en aquesta recta final de l'any la política viu un moment determinant per tal d'aconseguir encaminar el procés en la via correcta. És en aquests moments quan els errors de càlcul, les relliscades i les equivocacions estratègiques es paguen més cares que mai, potser de manera irreversible. En conseqüència, la pressió a la tasca política del govern i el Parlament cal combinar-la amb altes dosis de paciència, de comprensió i de tranquil·litat. Mai cap negociació és senzilla i gairebé sempre la remor, el soroll de fons, la disputa paral·lela fan més mal que bé quan el que cal és precisió, discreció i sang freda. Les setmanes que vénen haurien de ser de baixa intensitat exclamativa, de poca presència mediàtica i, això ja és més difícil, sense excés de foc creuat als mitjans pels principals actors. I molta cuina. El procés és llarg i complex i en aquest camí on hi ha molt per guanyar també, no ho oblidem, hi tenim molt a perdre. No perdem la calma, doncs, per començar. Keep calm and deixem negociar.
