Escatologia tradicional

Entenc perfectament la indignada reacció dels bisbes catalans en veure que un fabricant de caganers de pessebre ha inclòs en la variada llista dels tanmateix coneguts defecaires (polítics, artistes, esportistes) la Mare de Déu de Montserrat. Bé, el món episcopal, sí, però penso que també molts laics que senten una especial devoció envers la Moreneta, especialment les dones que responen a aquest nom. Recordo que, fa anys i panys, Pere Madrenys va escriure un article a propòsit d'aital devoció, article que, per les connotacions de caire més o menys catalanista que se'n podien deduir, va desfermar la iracúndia de no sé quin periodista madrileny, que va comparar el culte popular a la Moreneta amb el culte tribal als tòtems. Posats en la pell del periodista en qüestió, i sense ànim d'ofendre, es podria dir el mateix de la devoció, molt més exterioritzada, per cert, que els andalusos senten per la Verge del Rocío, Verge que els seus fidels anomenen afectuosament, i és de suposar que sense pensar en la Moreneta, Blanca Paloma.

Consideracions religioses a part, el fet és que els catalans tenim una llarga tradició de costums, dites i aforismes sobre allò que queda després d'una evacuació intestinal. “Qui no menja merda no està gras”,“La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”, “Set i set catorze, agafa un cagarro i esmorza”, “Ets un merdós”, etcètera, etcètera. La figura del caganer havia estat, fins que van començar a aparèixer ajupits i anant de ventre personatges famosos, la d'un pagès amb barretina que se solia col·locar en un racó discret del pessebre. Aital aparença inequívocament catalana, contrastava amb la de la resta de peces de terra cuita del conjunt. La Sagrada Família i els pastors, si fa no fa vestits com els palestins de l'època, i els tres reis, amb àulica roba luxosa. Ah, em deixava el capellà amb el paraigua, menys freqüent en els nostres pessebres que el caganer, i que també hi quedava un pèl extemporani. Tornant a la Moreneta maltractada, em poso al costat dels que hi estan en contra. Crec en la llibertat d'expressió i de creació, però crec també en el respecte al ser i el sentir de les bones persones. Ofendre-les fent burla d'allò que estimen, no ho considero ni just, ni correcte, ni, és clar, necessari. Ho repeteixo: el sentir de les bones persones.