Inútil utilitat

No hi ha res d'inútil, ni tan sols la inutilitat mateixa, diu Montaigne. El pensament el recull el calabrès Nuccio Ordine, que la setmana vinent presentarà a Barcelona el seu manifest, editat per Quaderns Crema, La utilitat de l'inútil.

Un recull de cites sobre els sabers tradicionalment considerats inútils, els humanístics, que ben pensat, acaben sent més útils que els suposats sabers econòmics.

El llibre inclou un assaig del 1937 d'Abraham Flexner on es diu que alguna de les grans descobertes de la ciència ha sorgit d'investigacions considerades inútils pel fet de ser alienes a qualsevol aplicació pràctica.

Leopardi, Cioran, Baudelaire, Kant, García Lorca, i molts altres hi han dit la seva, sobre aquesta gratuïtat que es revela essencial. Com Sòcrates que practicava amb la flauta una melodia mentre li preparaven la cicuta. “Per què et servirà això?”, li preguntaven, i el filòsof responia impassible: “Per saber aquesta melodia abans de morir.” És la voluntat de conèixer, tant en el llindar de la mort com en qualsevol altre moment.

Com l'anècdota dels peixets que ignoraven que es movien en l'aigua que l'escriptor Foster Wallace explicava als seus alumnes. No tenim consciència, que la literatura, la poesia, la cultura i l'ensenyament són el medi ideal perquè es desenvolupin la democràcia, la tolerància, o la llibertat. Però vivim un moment difícil, en un context en què els deutes dels bancs i les finances es carreguen d'un cop, com diu Ordine, el deute amb aquells que ens han regalat un extraordinari patrimoni artístic, filosòfic, musical, literari, arquitectònic i científic. L'interès econòmic mata les disciplines humanístiques, llengües clàssiques, la fantasia, l'art. I més encara quan la deriva econòmica acaba obligant la ciutadania a fer recaptes d'aliments, o de diners per a la recerca. Quan els rànquings pedagògics ens trepitgen l'ull de poll, del sumar i restar, del llegir el món. Incapaços d'entendre'l sense tota la utilitat de l'inútil.