La pregunta

Si Catalunya i Espanya fossin països normals, la pregunta del referèndum d'autodeterminació seria la següent: “Vol que Catalunya sigui independent?” És una pregunta senzilla i directa, amb dues respostes possibles que no permeten cap interpretació. Malauradament, Catalunya no és un país normal perquè molts dels seus polítics no tenen ben definida l'adscripció nacional i Espanya és la gran anomalia europea perquè no és un país plenament democràtic. Amb aquests condicionants determinants, cal afrontar el debat de la pregunta amb realisme i astúcia. És ben possible que no es pugui fer cap consulta i que el bloqueig de l'Estat ens aboqui a unes eleccions plebiscitàries sota el focus d'atenció internacional seguides d'una declaració unilateral d'independència legitimada.

Com que del que es tracta és de desarmar l'entesa tàcita entre ICV i Josep Antoni Duran i Lleida, cal no donar-los cap excusa per abandonar el vaixell i deixar el bloc autodeterminista al llindar de la minoria. I com que els ecosocialistes i el líder d'Unió reclamen un estat català que es pugui confederar, cal donar el protagonisme al concepte d'estat.

Una bona pregunta seria la del referèndum d'Arenys de Munt, que l'any 2009 va iniciar el procés de consultes: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la UE?”. Tant ICV com Unió van donar suport a aquesta pregunta. Una altra possible pregunta seria el lema de la manifestació de la Diada del 2012, a la qual van assistir tant Joan Herrera com el mateix Duran: “Vol que Catalunya sigui un nou estat d'Europa?”. Proposo una variant evolucionada: “Vol que Catalunya sigui un estat sobirà?”. Aquestes preguntes les entén tothom, dins i fora de Catalunya, i només els hipòcrites poden pensar que no estem parlant de la secessió.