Poca festa

Per presentar-s'hi com a comissària del centre, Bibiana Ballbé volia muntar una festa grossa a l'Arts Santa Mònica amb creadors de l'ahir (sic), de l'avui i de l'ara mateix. El cas és que, en un moment en què els artistes se senten abandonats per les institucions públiques, bona part dels convidats han dit que no tenen ganes de festa i menys de l'organitzada per la inquieta periodista cultural televisiva. És així que, davant del rebombori, Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural, ha desautoritzat Ballbé declarant que s'ha extralimitat en les seves funcions perquè només se l'ha contractat per fer un programa de televisió relacionat amb les activitats del centre. Bé, potser sí. Però no serà que se li va donar a entendre alguna altra cosa? També és possible preguntar-se si la desautorització s'hauria produït si els convidats s'haguessin avingut amb la festa i no hagués circulat certa indignació per les xarxes socials. Però, a més, hi ha altres qüestions: tota la responsabilitat és de Ballbé i gens de qui l'ha nomenada? Què n'esperaven? No serà que ella fa el que creia que havia de fer o què se li suposava? Què hi diu Ferran Mascarell?

Més enllà del cas Ballbé, que va considerant-se el paradigma de la banalització de la Cultura per part de les institucions públiques catalanes, pot constatar-se que el mateix Ars Santa Mònica és un centre a la deriva, que el CCCB ha perdut vigor i projectes, que Carles Guerra va dimitir com a subdirector del MACBA perquè no podia fer-hi res, que Albert García Espuche va renunciar a ser el responsable científic del centre cultural El Born essent l'ànima de les investigacions històriques a partir de les runes del lloc, que s'han tancat sales d'exposicions i, per tant, espais per a l'art contemporani. I pràcticament només he parlat de centres d'art i culturals de la ciutat de Barcelona. La columna s'acaba, però hi ha més exemples pels quals el món de l'Art i de la Cultura no vulgui celebrar cap festa.