Yukio Mishima: impostura

“La vida humana és limitada, però a mi m'agradaria viure per sempre”, diu l'escriptor i dramaturg japonès Yukio Mishima (1925-1970). Maleït per homosexual, proper al feixisme, fascinat per la mort i suïcidat amb un harakiri planificat durant tot un any. Com si tots aquests conceptes fossin “defectes”. El seppuku és un tema recurrent a les seves obres, i queda clar que és un excel·lent coneixedor del codi samurai. Però aquí ens interessa la seva obra. Va escriure una vintena de novel·les, desenes d'obres de teatre, poemes i articles, assaigs i contes. Influït pel romanticisme japonès, Mishima escriu Confessions d'una màscara l'any 1948, una narració lírica sobre la il·lusió d'immortalitat. Som en terreny del simulacre, lògicament, i de la cruïlla: tot home mor i tot artista perviu. La novel·la està escrita en primera persona i vessa autobiografia, fòbies i obsessions, turments i èxtasis. El personatge (alter ego) creix amb l'estigma de veure's diferent als altres. Mishima reflexiona d'una manera brillant sobre la impostura i la realitat, sobre la força terrible i anihiladora de l'autoengany i sobre la necessitat de fingir tothora i davant de tothom. Ocultar i disfressar els desigs, sentir la pròpia intimitat en perill, acceptar l'esclavatge de la norma sempre desemboca en contradicció i en patiment. La sensibilitat i la bellesa es barregen amb la sang i la violència. En el cas del nipó, el camí del descobriment i la constatació de la seva homosexualitat el porten a jugar a la tragèdia, en unes obres que mostren el seu procés d'erosió mental. Mishima és l'artista inquiet que necessita escriure per encaixar en el món, per esborrar l'escenari que és la vida. Fins a estripar-se l'estómac.