Governador exemplar

Quan Claudi Ametlla va voler publicar el segon volum de les seves Memòries polítiques i va topar amb el mur de la censura, va decidir escriure directament al ministre Manuel Fraga Iribarne. Aquest, en una cínica carta de resposta, va tenir la barra de demanar a una persona de 81 anys “la paciencia necesaria” per esperar un “prudente plazo”. El llibre no va aparèixer fins al 1979, quan ja feia onze anys que el seu autor era mort.

Ara ha sortit una altra vegada el primer volum (del 1980 al 1917) en una acurada edició de RBA, però el que continua essent apassionant és aquell volum segon (del 1918 al 1936). És el període de més forta activitat política d'Ametlla, que va ser, per damunt de tot, un gran periodista, capaç d'explicar minuciosament, amb una prosa clara i un estil brillant, les vicissituds de la dictadura, les sorprenents eleccions del 1931, la imprevista proclamació de la República i la posada en marxa de la Generalitat.

Per un procés atzarós, Claudi Ametlla va ser nomenat governador civil, primer de Girona i després de Barcelona, entre el 1931 i el 1933. Abans de prendre possessió del primer càrrec, va fer la visita de compliment al president Macià. Va ser rebut fredament, perquè no era d'Esquerra Republicana, sinó de la derrotada Acció Catalana. Però la declaració que el flamant governador va fer en aquella ocasió mereix ser transcrita íntegrament:

“Senyor president, vinc a presentar-li els meus respectes i a comunicar-li que, en l'exercici del meu càrrec, vull anar d'acord amb la Generalitat, de tal manera que, si aquest acord es trenqués, jo presentaria ipso facto la meva dimissió. Per la força de les coses, sóc el representant del govern de Madrid, però no faré mai ús d'aquesta representació contra o a desgrat de la Generalitat.”

Exemplar Claudi Ametlla. I ara, sisplau, que algú vagi a explicar això a la senyora Llanos de Luna.