Macarrons

Els nervis són a flor de pell pel tema de la pregunta i la data de la consulta. Alguns partits pressionen perquè la paraula independència, o independent, no aparega en l'enunciat. Som al davant d'una pinça curiosa entre Unió i ICV, dos partits que cal recordar que no van participar en la Via Catalana però que ara sembla que estan a punt de decidir si la reivindicació expressada aquell dia és o no la que els ciutadans podrem votar.

Un dels arguments preferits d'aquest sector és aquell segons el qual encara que proposàrem votar macarrons o espaguetis l'Estat espanyol igualment prohibiria la consulta. Amb això de fet volen dir que no cal preocupar-se tant de l'enunciat concret com del procés que desencadena. Segons ells, la inclusió de la paraula independència comporta menys partits pujant al tren, fet que consideren més greu que no posar a votació un concepte poc clar, que al final no es votarà, diuen.

El debat és legítim i important. Hi ha arguments de les dues bandes que són dignes de ser mesurats al detall. Però no al preu de dir que votar una cosa i una altra és el mateix. No ho és des del punt de vista jurídic i per les implicacions que té, en l'àmbit internacional. Sobirà o independent encara podrien ser d'alguna manera sinònims, però no ho són. Lliure o propi, però, són definicions inservibles, políticament irrellevants i jurídicament inadmissibles.

Ara bé, no són només les conseqüències internacionals perquè també hi ha les internes. El país ha eixit al carrer a reclamar que es vote la independència, no la sobirania, ni la llibertat ni la propietat. Els partits polítics tenen uns condicionants evidents i han de trobar la manera de fer-ho possible. Però si el que acaben fent és enfrontar-se a la voluntat popular, aleshores segurament el problema ja no serà només la pregunta, sinó el sistema.